dilluns, 7 de desembre del 2009

Escriptura

L'altra nit el Jan ens va sorprendre amb això

Tot i que no es veu clarissim si que s'insinua el seu nom a dalt JAN, i a sota un intent de lletres que no vem desxifrar. El que m'agrada és que ningú li ha dit mai que escrigui res, i que ell per pròpia iniciativa, en un moment que s'avorria es va buscar un paper i un rotulador, es va posar a escriure i ho va deixar en un racó. Vam ser nosaltres l'endemà que ens hi vem fixar i al preguntar-li què era ens va dir: "Jan i una altra paraula que he escribit"

dijous, 26 de novembre del 2009

Ahir vaig veure com el Jan feia la seva primera serie, cosa que fins ara no havia observat, i si mai ni proposava alguna, ell no la seguia. Amb els cilindres sense botó Montessori primer va fer com una torre alternant dos colors i despres alternant mides (no se ni com se li aguantava), posava una peça ampla i al damunt una estreta, al damunt una ampla i així.
Crec que jo guardava massa aquest material amb la por que el fes malbé, ja que és força car i també perque no volia que el tractés com una joquina, i m'equivocava. Es un material per jugar, que no per maltractar, i jugant jugant descobrir-hi les qualitats. Cada vegada que he volgut mostrar-li en plan "classe" Montessori ha estat un fracàs, en canvi quan l'he deixat jugar lliurement n'ha tret profit.
Amb la Marta observo que encara li costa anar una mica més enllà del que se li demana, no se com explicar-ho, si li dius fes 1 i 2, a ella no se li acut que si ho fa ràpid i a més fa 3 ja haurà acabat del tot. Es queda aturada. Ahir parlant-ne ens deia, és que si a escola anava a una altra pàgina ens renyaven. Es un exemple ximple, però no se m'acut com expressar la idea. Es com una cuirassa que l'oprimeix, fruit de tant de temps de només obeïr i no tenir iniciativa, espero que mica en mica torni a ser ella, la nena curiosa.
De tota manera les clases segueixen anant molt bé, i jo segueixo al·lucinant de la poca importància que li donen a la ortografía. Ens hi hem de posar de plè.

dimarts, 24 de novembre del 2009

dimarts mut


Ja son dos els qui aprenen jugant

Després de donar-hi moltes, moltes voltes, ja son dos a casa els qui no van a escola. El Jan perque no li toca ni per edat ni per convicció dels pares, i la Marta després de 13 anys escolaritzada (des dels 10 mesos), avui fa una setmana que estudia a casa. Avui fa una setmana que varem comunicar oficialment a l'Ies que deixavem d'utilitzar els seus serveis.
La sorpresa a l'institut us la podeu imaginar, però han reaccionat força bé, ara estem a l'espera de si des de inspecció i volen ficar cullerada o no.
I tot i que hem triat els pitjors dies per començar aquesta experiència, portem un mes amb molts "maldecaps" familiars: hospitalitzats, accidents, etc., n'estem molt satisfets. La cara de la Marta i del Jan ho diuen tot, l'alegria que la Marta ha dut a casa és increïble, està eufòrica.
Aprofitem que el Jan dorm fins força tard per fer classe a primera hora, entre les 8 i les 10 fem la primera de les assignatures, fins ara sempre ens hem allargat una mica mes, però crec que quan tinguem el ritme, quan la Marta es "desacostumi" de tenir un guia permanentment amb ella, podrem acabar abans. Després fem un segon esmorçar, es desperta el Jan, endrecem una miqueta i depenen del torn del Pere fem una segona classe ara al matí o havent dinat. Sempre procurem que el Jan tingui un adult a la seva disposició per que no interrompi a la Marta, almenys aquests primers temps, tot i que avui he pogut combinar força bé la classe de la Marta i el joc del Jan, perque feia construccions i només em volia per no sentir-se sol. Crec que mica en mica els podré "acoplar" a tots dos.
La Marta i el Jan juguen de fàbula i ell està encantat, tot i que jo haig de controlarme i no tenir la temptació d'abusar de la Marta, perque es clar, es converteix en una cangur fantástica, però ella no ha de ser pas qui cuidi el Jan mentre jo faig feina.
Ara mateix som molt feliços.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Sobre la grip A

Ahir hem va arribar aquest video on surt una monja metge de Monserrat,Teresa Forcades, parlant de la grip A. Dura una hora, però val la pena, francament.

Reprenc el bloc

Bé, després d'unes llaaaaargues vacances blocaires ja és hora de tornar-hi. Per no estressar-me ho faré a poc a poc.
Evidentment hem fet moltes coses aquest estiu, i en tenim bastantes més al tinter, però avui només volia deixar constància del fet que avui el Jan m'ha mostrat que ja entén el concepte de la resta, i això per mi és molt important; per ell encara més és clar, però encara no puc deixar de banda la sensació de que haig de demostrar coses, suposo que m'acompanyará sempre, que hi farem.
Estavem cantant la canço de les "5 ampolles dalt de la paret" , i ell anava abaixant un dit cada vegada i contant els dits que li quedaven, tot espontani per part seva, ha sigut ell que ha començat a cantar i ell qui ha anat contant. Després abans d'anar a dormir ha volgut agafar un trencaclosques de números que té hi els ha reconstruït fins el 5 més d'una vegada.

diumenge, 31 de maig del 2009

No es verdad

Acabo de veure aquesta entrada a pequesymas . M'ha semblat interessant.

No es verdad” es un manifiesto pedagógico realizado por la Red IRES (Investigación y Renovación Escolar) está formada por profesorado y grupos de profesoras y profesores de todos los niveles educativos que llevan trabajando muchos años en el análisis de la realidad y la pedagogía de la escuela y en presentar alternativas que la hagan más adecuada.
Consideran que determinadas creencias sobre la escuela española que distorsionan gravemente la realidad. Consideran que no es verdad que la escuela española presente un bajo nivel por la aplicación de contenidos menores y actividades irrelevantes. Para difundir sus ideas han realizado el manifiesto “No es verdad” que recoge firmas en su apoyo.
El primer punto de manifiesto señala que no es verdad que en la escuela española actual predomine un modelo de enseñanza diferente al tradicional. Todo lo contrario, sigue predominando un sistema de enseñanza vertical, que transmite contenidos muchas veces inconexos y desfasados o irrelevantes. El aprendizaje es mecánico y repetitivo, siendo la capacidad de repetición el principal elemento de evaluación. Los niños además se ven sobrecargados de tareas después de clase y, como nos pasaba a los padres, apenas retienen contenidos más allá del exámen, porque en el fondo no comprenden ni asimilan vivencialmente lo que se supone que deben aprender.
La LOGSE se ha considerado culpable del fracaso del sistema educativo español pero, de hecho, apenas se implantó de forma real en las aulas, porque el cambio necesario para asimilar un nuevo concepto de escuela necesita cambios sociales y culturales que nunca llegaron.
También consideran falso que el nivel de exigencia actual sea menor, sino todo lo contrario. Como madre me he dado cuenta que los contenidos que se exigen son mayores que en mi infancia y que se han adelantado las edades en las que se supone deben adquirirlos, sin razones de peso y con un resultado fatal. El nivel quizá sea más bajo, pero porque los alumnos repiten sin entender los contenidos, desvelando el profundo fracaso de la enseñanza transmisiva. Olvidan lo que estudian porque nunca lo aprendieron en realidad. No hay aprendizaje duradero ni de calidad. Tampoco lo había cuando yo era niña en la mayoría de los casos, si hubiese sucedido hoy no habría olvidado casi todo lo que aprendí en el colegio.
El fracaso escolar, por tanto, no se explica por que los niveles de exigencia bajen, ni por que la escolarización se extienda a más estudiantes y durante más tiempo, sino por que el modelo educativo vigente hace tiempo que ha caducado.
Tambien defienden que no es verdad que los alumnos y alumnas de ahora sean peores que los de antes. La sociedad adulta, cómplice del bombardeo consumista y de un ritmo de vida en el que no hay tiempo para los niños, es el verdadero responsable de las carencias de los menores. Y además hay que resaltar que aunque hay enormes problemas de convivencia en las aulas, el acoso escolar siempre ha existido y si ahora es mayor los culpables somos los adultos y el sistema social, no los niños.
Tampoco es verdad que los docentes españoles tengan un exceso de formación pedagógica y un déficit de formación en contenidos. Yo he sido profesora de Historia brevemente, pero tengo toda la titulación necesaria para serlo. Durante la carrera no dedicamos a la pedagogía ninguna hora siquiera y el curso de adaptación pedagógica posterior fue un chiste de dos meses. ¿De verdad se supone que dispongo de las herramientas necesarias para evaluar, enseñar, organizar recursos y diseñar actividades? No, no es cierto. Los profesores que preparan una oposición aumentan, sin duda, la profundización en estas materias, pero sin duda, y vistos los resultados, son insuficientes.
Hay una carencia enorme de formación pedagógica y práctica. Un maestro o un profesor de secundaria apenas realizan actividades prácticas antes de ser designados como profesores de los niños. ¿Y si pasara lo mismo con un médico? Sería intolerable. Por tanto, a pesar de la vocación y el esfuerzo, la realidad termina imponiendo los mismos métodos obsoletos de aprendizaje.
La escuela y la universidad necesitan un cambio que supere el fracasado modelo tradicional y que tampoco se base en criterios mercantilistas. Si esto sucediera y se buscase inspiración en los modelos pedagógicos más modernos posiblemente la situación mejorase. Mi impresión sobre el manifiesto, que podeís leer completo en los enlaces, es que he encontrado quienes exponen de manera ordenada mis quejas sobre la educación en España.
Más información Red IRES, Recogida de firmas por el manifiesto “No es verdad”

dimecres, 27 de maig del 2009

desmontant una grua






Aprofitem cada ocasió que ens passa pel davant. Ahir van desmontar la grua que teniem instalada al carrer de sobre, hi vem anar a veure com es fa això de desmontar una eina tan enorme. Va tenir que venir una grua inmensa que ocupava tot el carrer i un parell de camions per endur-se-la a trossos. Un operari anava amunt i avall per l'interior del "coll" de la grua descargolant els cargols i subjectant les cintes que ajudarien a enlairar el troç de peça agafat per el camió grua, un altre feia subjectava un cable d'acer en un altre tros que ja tenien estirat a terra per tal que no es mogués durant el trasllat.
Les grans peces les enlairaven, les deixaven a terra per poder-les subjectar millor i després carregar-les al camió, això ho feien uns altres dos operaris. En menys de tres hores ja no quedava ni rastre de la grua que embrutava el paissatge durant l'últim any.
Després el Jan li explicava al seu pare com havia anat tot fent veure que un bastonet era una peça de la grua i els seus dits la grua-camió.

Marta




He començat el dia amb una nena











Ha passat per la perruqueria, i ha canviat molt, però no tant com ella volia





L'ha agafat el seu germà i ha acabat la feina de la perruqueria.




Ara tinc una adolescent amb pinta de rebel.










diumenge, 24 de maig del 2009

Per fi és temps de piscina

Dijous a la tarda el Jan i la Joana van seguir remullantse, m'encanta l'estiu per la possibilitat que dona l'aigua, ja sigui en una piscina, en un torrent o una sencilla galleda o globus d'aigua. L'aigua sempre és diversió.
I la Marta s'hi va apuntar quan va sortir de l'escola.



El Jan segons ell nada molt, però si em guardeu un secret us diré que no es mou mai de l'escala.... Quan portem uns quants dies de piscina es deixarà afagar a coll, i mica a mica s'anirà relaxant si fa com l'any passat, però els primers dies li costa molt.





El Pere va preparar una mica d'ombra per berenar, mentres ens escalfavem al sol.



I després es van preparar una mini casa on compartir les coses en intimitat.



Al final cap volia separar-se, però eren les 8 del vespre i tocava anar a sopar. Repetirem segur.












dijous, 21 de maig del 2009

Visita als bombers

Dissabte passat vem estar amb la Sylvia i la seva familia. Ens van venir a veure al parc de bombers ja que el Pere es bomber voluntari i aquest cap de setmana li tocava guardia, reten que en diuen ells. Els nens s'ho van passar la mar de bé mirant primer les instalacions del parc , la sala de radios, l'habitació, la cuina, etc mentre pensaven....si si, i els camions quan els veurem?, i després a les cotxeres a veure els camions i sentir les explicacions que els hi donaven.




Després van poder pujar a un camió

i fer anar les mànegues ....
Després com que era prou d'hora i per fer honor a les tradicions de Gelida va tocar berenar a la Font Freda, una fonteta que està molt a prop del poble, uns 10 minuts en cotxe per dins del bosc, i per on passa un torrent on van berenar i banyar-se tot i que l'aigua era glaçada.
En una setmana el Jan ja hi ha anat tres cops a la font Freda i les tres ha acabat dins l'aigua, podeu veure'n fotos al blog de la Gemma .
I amb l'excusa de veure el parc de bombers i que els nens juguessin va cambiar de mans el material montessori de l'entrada anterior a aquesta, vem xerrar força, sobretot els pares que la fama ens l'enduem les dones però aquest dia crec que ens van guanyar.
Un bon dissabte.

dimecres, 20 de maig del 2009

material montessori

Tenim nou material Montessori, tinc pendent una entrada sobre això, però avui només vull mostrar unes fotos del Jan jugant-hi. Hem ajuntat l'escala marró (que encara hem de pintar) i la torre rosa i hi hem tirat dues pilotes diferents, una pilota de golf i una bala (canica), el Jan s'ho ha passat pipa i a part de tot el que suposa el treballar amb la torre i l'escala hem descobert que en baixar les boles sonen diferent, la de golf fa un sò més greu i la bala més agut, la de golf la seguim sentint quan rodola per terra i la bala gairebé no.



Després hi ha afegit un llistó numèric utilitzant-lo com a rampa.





Això si, amb la seva vestimenta més "fashion": samarreta, banyador i botes d'anar a la neu, i encara que s'havia tret la bufanda i la gorra que duia fins 5 minuts abans de fer la foto....

i tiro perque em toca







dimarts, 12 de maig del 2009

de mut a mut


dimarts, 5 de maig del 2009

dimarts mut







dilluns, 20 d’abril del 2009

Pregunta amb resposta difícil


Accepto suggeriments. Que li puc respondre a un nen de tres anys quan em pregunta: mamà perquè no cau el cel, com s'aguanta?

dilluns, 13 d’abril del 2009

Fent la mona, i el dinar de divendres sant

Al Jan com a tots els nens l'hi encanta col·laborar a la cuina, dijous vem fer dues mones entre els dos, pels fillols del Pere. Ell va ajudar-me a untar el motllo.




A batre la barreja d'ous, sucre i farina.



A farcir el pa de pessic.


A pintar-les amb confitura perque quedessin ven lluentes.



No s'acaba de veure bé, la foto no li fa justicia, però ens va quedar força bé, i evidentment els pollets i les plomes les va col·locar ell.


Després també vem fer un empedrat, amb bacallà, mongetes, etc. i ell tallava el bacallà, no es ben bé esqueixar, però li va ser molt més fàcil fer-ho amb ganivet.

I la trapelleria del dia.....
-On és el Jan?-vaig preguntar a la familia.
-A dit que pujava amb tu- em van respondre.
-Donçs amb mi no ha vingut- Vaig replicar
-Jan, Jaaan, on ets?. Vem cridar tots.
-On era el Jan???????





Fent-se una cresta, com la del seu germà gran, amb escuma d'afeitar.

diumenge, 12 d’abril del 2009

Trobada Montessori

Aquest cap de setmana hem anat a una trobada Montessori que s'ha organitzat a través del forum de crianza natural. Una mestra montessori ens ha mostrat durant dos dies un munt de material, la manera de presentar-lo als nens, com utilitzar-lo. Ha estat intensissim i tot i que evidentment només hem vist una part ínfima de totes les possibilitats hem tornat entussiasmats, de tot. La part que més ens ha frapat ha estat el vessant matemàtic, la facilitat d'ensenyar-aprendre matemàtiques i com ho compliquen a l'escola tradicional. però no ha estat la única part, la part sensorial, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, la part de la natura, història, etc. La manera bellissima en que és explicada... Trigarem dies a païr-ho tot i a interioritzar-ho.
Ha estat un dels caps de setmana dels que crec que en trauré més profit

dimecres, 8 d’abril del 2009

Gaudint dels bassals

Divendres vem anar a disfrutar de la muntanya i sobretot dels bassals amb la Joana i el Jan. Primer una mica de coqueteria, encara que no es vegi bé el Jan també porta una flor a l'orella com la Joana i a més una cueta d'aquelles que en diem "quiqui", al capdamunt del cap, al Jan li encanta fer-se cues.






I Després....després festa grossa, amb el que hi havia dins de cada bota hauriem pogut omplir un got. Van mullar-se de dalt a baix, i van disfrutar com només saben fer-ho els nens.


















dijous, 26 de febrer del 2009

Aguila niant en directe

http://www.diba.cat/parcsn/parcs/aliga.asp
Hi ha una webcam instalada en un niu d'aliga al parc del garraf, fa dos dies que ha post un ou`i es pot seguir en directe tot el procés.

dimecres, 25 de febrer del 2009

Aprenent els primers números









Barrejant cosetes que sento o més aviat llegeixo per aquí i per allà anem trobant la nostra manera de fer.
Intentava que el Jan parés atenció a les barres numèriques montessori i no ho aconseguia, al final col·laborant ell a pintar-les, i barrejant dues o tres coses alhora hi ha parat atenció.
Li mostro tres barres, hem començat amb l'equivalent a l'1 el 2 i el 3, i a cada fragment hi coloquem una bola, alhora que veu els números escrits en paper de vidre. Jo li mostro cada fragment i vaig enumerant-les, alhora que assenyalo cada fragment que composa la barra, per exemple a la del tres li dic 3 i alhora assenyalo 1, 2 i 3 fragments tocant cadascun amb el dit, després hi poso una boleta al damunt de cada fragment i li mostro el número en paper de vidre. Explica't sembla enrevessat, però és el que ens està funcionant ara per ara.....demà ja ho veurem.
.

Projecte Terra

No se ben bé com funciona això dels projectes, però això és el que han fet avui el Jan i el seu pare, preparant el planter de tomàquets, pebrots i carbasses. Fa anys haviem tingut una miqueta d'hort que va quedar abandonat, l'any passat vem tornar a començar només amb tomaqueres i aquest any hi afegim pebrots i carbasses. Les llavors les hem guardat de l'any passat les tomaqueres i de les carbasses i pebrots que hem menjat durant l'any.

Després ha vingut ha explicar-me que no tingués pressa (jo) que trigarien molts i molts dies, perquè primer havia de néixer una planta, créixer, fer flors i després els tomàquets. Però trigarà molts dies mama....

divendres, 20 de febrer del 2009

Educar en casa según La Vanguardia

La Vanguardia hoy

Un poco mas de visualización del homeschooling, los comentarios como siempre o totalmente a favor o totalmente en contra

dimarts, 17 de febrer del 2009

meduses



En Jan ho va elaborant tot de mica en mica, sembla que no escolti, que no hi sigui, però ell s'hi va fixant. Farà cosa d'un mes i mitg va veure la película Nemo, al cap d'uns 15 dies jugava cada dia a que era ara una anèmona, ara una medusa i jo tant aviat m'havia d'amagar com n'havia de fugir perquè em perseguia amb uns tentacles imaginaris mooooolt llargs i verinosos. Al cap de poc va veure a casa la Joana unes películes de meduses. Es veu que tot això ho ha anat digerint fins l'altre dia en que amb la pastelina va fer unes meduses, bé al final amb una miqueta d'ajuda, però el 90% són d'ell.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Pintar

Mai no li ha agradat gaire dibuixar, els llapissos no li fan ni fred ni calor, però darrerament li està agafant el gust a pintar amb pinzell. Gairebé es podria dir que pinta amb relleu, i després experimenta com amb el primer dibuix , aquest tant vermell, després de posar-hi una gran capa de pintura, va estar treient-la amb una tovalloleta, creant gruixos i formes amb la pintura fins que li va semblar que estava bé.




Li agraden molt els colors intensos.







Es concentra molt