aprendre jugant

Mala política

2010-12-25T13:01:00.003+01:00

Fa tant de temps que s'ha demostrat que funciona la inmersió lingüistica, tenim al voltant tants exemples de com no funcionen altres sistemes per dominar dues llengues oficials, on es veu clarament que la llengüa forana és la que acaba excloent a la pròpia del territori, que no entenc si no és en termes de politica-exterminació, la sentencia del tribuanl suprem. Si es vol que desaparèixi una llengua, és una bona sentència, si es vol que perdurin totes dues és una pèsima sentència,
M'ha fet gràcia trobar la declaració de l'Associació Catalana d'Esperanto i l'adjunto.

Protesto kontraŭ maldemokratia verdikto
La hispana Tribunal Supremo (Supera Kortumo) per tri inter si kongruaj verdiktoj severe tordis la lingvan sistemon uzatan en la katalunaj lernejoj jam de antaŭ 30 jaroj. La leĝeco de la kataluna sistemo fontis el la "ley orgánica" (hispana leĝo laŭ rango nur sub Konstitucio) Estatut d'Autonomia de Catalunya. La kataluna sistemo pruvis dum sia vivo sian bonecon kaj estis agnoskita kiel tre rekomendinda flanke de diversaj eŭropaj instancoj. Ekzemple, ĝi kongruis kun la informo ‘Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment’ voĉdonita de la Eŭropa Parlamento la 24an de marto 2009. Pri la kataluna lingva modelo en la lernejoj, la altnivela esploro prezentita de la komisaro pri Multlingvismo Leonard Orban kadre de la Eŭropa Komisono la 27an de septembro 2007, oni diris "ĝi estas modelo sekvinda por la cetero de la landoj en Eŭropa Unio."
Por tio la Tribunal Supremo baziĝis sur freŝa, maldemokratia verdikto de la Tribunal Constitucional (Prikonstitucia Tribunalo), verdikto ŝanĝanta leĝon donitan de la Hispana Parlamento, poste referendume aprobitan de la kataluna popolo.
Kataluna Esperanto-Asocio plej energie protestas verdikton atenca kontraŭ la volo de la kataluna popolo kaj kiu endanĝerigas nian socian koherecon. Aldone, nia asocio, kohere kun ceteraj organizoj por homaj kaj lingvaj rajtoj, konsideras civitanan malobeon kiel la respondon plej demokratian.
Kataluna Esperanto-Asocio, la 24an de decembro de 2010

Protesta contra una sentència antidemocràtica
El Tribunal Suprem espanyol per mitjà de tres sentències coherents entre elles ha distorsionat severament el model lingüístic usat a les escoles catalanes des de fa 30 anys. La legitimitat del sistema català es fonamentava en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que té rang de llei orgànica. Durant la seva vigència, el sistema català va demostrar la seva validesa i era reconegut com molt recomanable per part de diverses instàncies europees. Per exemple, concordava amb l'informe ‘Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment’, votat al Parlament Europeu el 24 de març de 2009. Sobre el model lingüístic català a les escoles, a l'estudi d'alt nivell presentat pel comisari de Multilingüisme Leonard Orban en el marc de la Comissió Europea el 27 de setembre de 2007, es deia "és un model a seguir per la resta dels països de la Unió Europea."

Per tal cosa el Tribunal Suprem es basà en una recent i antidemocràtica sentència del Tribunal Constitucional, sentència que canviava una llei feta pel Parlament Espanyol i posteriorment aprovada en referèndum pel poble català.

L'Associació Catalana d'Esperanto protesta energicament contra aquesta sentència que ataca la voluntat del poble català i que posa en perill la nostra cohesió social. A més, la nostra associació, coherent amb les altres organitzacions de drets humans i lingüístics, considera la desobediència civil com la resposta més democràtica.

Associació Catalana d'Esperanto, 24 de desembre de 2010.

Benvinguda rutina

2010-08-29T19:12:00.003+02:00

Tot i que no es ben bé així, perque la vida no està compartimentada d'aquesta manera, sento que comença un nou curs; hem gaudit molt de l'estiu, hem fet un munt de coses i no hem arribat a fer-ne tantes com voldriem; m'he deixat endur pels dies i pels moments, no he planificat gairebé res i ara sento que necessito tornar a una certa rutina, a planificar una mica més. Suposo que és la influència de tants anys de "començar l'any" al septembre.
Si miro enrere i penso en el Jan me n'adono que ha estat una primavera-estiu molt física. Ha après a anar amb bicicleta sense rodetes, a fer volar estels, comença a patinar i a interesar-se per la pilota, i ell sol ha après a nadar, més ben dit a bucejar, un parell de cops ha anat a peu des de casa fins el poble, passant pel cami del mig (a tots els agorers que deien que seria un gandul que mai caminaria perque sempre anava a la motxilla, m'alegro de decepcionar-los). Ha disfrutat moltissim amb la Diana, amb el camping, i ha començat a necessitar molt el jugar amb nens i nenes.
L'experiència amb la Marta fora de l'escola també ha estat molt positiva, i malgrat que no vem acabar tot el temari, ha arribat al septembre amb unes ganes increïbles de tornar a començar, desoprés de l'estiu més gandul de la seva vida, ja fa dies que va rumiant en com vol distribuïr-se els dies, crec que vol fer mes coses que hores té el dia; i fer quadrar-ho tot, i adonar-se que potser haurà de renunciar a alguna cosa, també és un bon aprenentatge.
Benvinguda rutina....m'encanta que hi siguis per poder trencar-te,jajaja.

Cosetes

2010-03-14T14:47:00.002+01:00

En Jan segueix sorprenent-nos amb cosetes, que potser no son gaire importants però per mi son com petits senyals. A principis de març vem fer una sortida de cap de setmana, vem marxar el dilluns de bon matí i fins diumenge al vespres. Donçs dissabte mentres menjavem ens va comentar: Si haviem d'estar tres dies i ja en portem dos, ens en queda només un, oi?
Si això no és una resta....
Ara està tot el dia contant, vol arribar fins el 10, però es fa un embolic entre el 6 i el 8. això si, tinc el convenciment que no diu els números com una llista, sino comprenent el concepte que hi ha al darrera. I volent que li escrigui paraules: mama , això com s'escriu? i allò? aquesta lletra és la d'aquella paraula?
També està tot el dia preguntant per bons i dolents, està en un mon sense matisos, o són bons o són dolents. Costa molt introduïr-li matisos, i barrejat amb això les històries de pirates i de sarraïns pel mig, em fan suar tinta, intentar que mica en mica vegi que de bons i de dolents en som tots, segons l'estona i la situació. I que si expliquem la història segons nosaltres els sarraïns eren dolentissims, i si l'expliquem segons els sarraïns els dolentissims som nosaltres.

Escriptura

2009-12-07T13:25:00.002+01:00

L'altra nit el Jan ens va sorprendre amb això

Tot i que no es veu clarissim si que s'insinua el seu nom a dalt JAN, i a sota un intent de lletres que no vem desxifrar. El que m'agrada és que ningú li ha dit mai que escrigui res, i que ell per pròpia iniciativa, en un moment que s'avorria es va buscar un paper i un rotulador, es va posar a escriure i ho va deixar en un racó. Vam ser nosaltres l'endemà que ens hi vem fixar i al preguntar-li què era ens va dir: "Jan i una altra paraula que he escribit"

2009-11-26T09:56:00.002+01:00

Ahir vaig veure com el Jan feia la seva primera serie, cosa que fins ara no havia observat, i si mai ni proposava alguna, ell no la seguia. Amb els cilindres sense botó Montessori primer va fer com una torre alternant dos colors i despres alternant mides (no se ni com se li aguantava), posava una peça ampla i al damunt una estreta, al damunt una ampla i així.
Crec que jo guardava massa aquest material amb la por que el fes malbé, ja que és força car i també perque no volia que el tractés com una joquina, i m'equivocava. Es un material per jugar, que no per maltractar, i jugant jugant descobrir-hi les qualitats. Cada vegada que he volgut mostrar-li en plan "classe" Montessori ha estat un fracàs, en canvi quan l'he deixat jugar lliurement n'ha tret profit.
Amb la Marta observo que encara li costa anar una mica més enllà del que se li demana, no se com explicar-ho, si li dius fes 1 i 2, a ella no se li acut que si ho fa ràpid i a més fa 3 ja haurà acabat del tot. Es queda aturada. Ahir parlant-ne ens deia, és que si a escola anava a una altra pàgina ens renyaven. Es un exemple ximple, però no se m'acut com expressar la idea. Es com una cuirassa que l'oprimeix, fruit de tant de temps de només obeïr i no tenir iniciativa, espero que mica en mica torni a ser ella, la nena curiosa.
De tota manera les clases segueixen anant molt bé, i jo segueixo al·lucinant de la poca importància que li donen a la ortografía. Ens hi hem de posar de plè.

dimarts mut

2009-11-24T15:34:00.001+01:00

Ja son dos els qui aprenen jugant

2009-11-24T13:56:00.003+01:00

Després de donar-hi moltes, moltes voltes, ja son dos a casa els qui no van a escola. El Jan perque no li toca ni per edat ni per convicció dels pares, i la Marta després de 13 anys escolaritzada (des dels 10 mesos), avui fa una setmana que estudia a casa. Avui fa una setmana que varem comunicar oficialment a l'Ies que deixavem d'utilitzar els seus serveis.
La sorpresa a l'institut us la podeu imaginar, però han reaccionat força bé, ara estem a l'espera de si des de inspecció i volen ficar cullerada o no.
I tot i que hem triat els pitjors dies per començar aquesta experiència, portem un mes amb molts "maldecaps" familiars: hospitalitzats, accidents, etc., n'estem molt satisfets. La cara de la Marta i del Jan ho diuen tot, l'alegria que la Marta ha dut a casa és increïble, està eufòrica.
Aprofitem que el Jan dorm fins força tard per fer classe a primera hora, entre les 8 i les 10 fem la primera de les assignatures, fins ara sempre ens hem allargat una mica mes, però crec que quan tinguem el ritme, quan la Marta es "desacostumi" de tenir un guia permanentment amb ella, podrem acabar abans. Després fem un segon esmorçar, es desperta el Jan, endrecem una miqueta i depenen del torn del Pere fem una segona classe ara al matí o havent dinat. Sempre procurem que el Jan tingui un adult a la seva disposició per que no interrompi a la Marta, almenys aquests primers temps, tot i que avui he pogut combinar força bé la classe de la Marta i el joc del Jan, perque feia construccions i només em volia per no sentir-se sol. Crec que mica en mica els podré "acoplar" a tots dos.
La Marta i el Jan juguen de fàbula i ell està encantat, tot i que jo haig de controlarme i no tenir la temptació d'abusar de la Marta, perque es clar, es converteix en una cangur fantástica, però ella no ha de ser pas qui cuidi el Jan mentre jo faig feina.
Ara mateix som molt feliços.

Sobre la grip A

2009-10-04T20:14:00.004+02:00

Ahir hem va arribar aquest video on surt una monja metge de Monserrat,Teresa Forcades, parlant de la grip A. Dura una hora, però val la pena, francament.

Reprenc el bloc

2009-10-04T00:34:00.003+02:00

Bé, després d'unes llaaaaargues vacances blocaires ja és hora de tornar-hi. Per no estressar-me ho faré a poc a poc.
Evidentment hem fet moltes coses aquest estiu, i en tenim bastantes més al tinter, però avui només volia deixar constància del fet que avui el Jan m'ha mostrat que ja entén el concepte de la resta, i això per mi és molt important; per ell encara més és clar, però encara no puc deixar de banda la sensació de que haig de demostrar coses, suposo que m'acompanyará sempre, que hi farem.
Estavem cantant la canço de les "5 ampolles dalt de la paret" , i ell anava abaixant un dit cada vegada i contant els dits que li quedaven, tot espontani per part seva, ha sigut ell que ha començat a cantar i ell qui ha anat contant. Després abans d'anar a dormir ha volgut agafar un trencaclosques de números que té hi els ha reconstruït fins el 5 més d'una vegada.

No es verdad

2009-05-31T23:19:00.001+02:00

Acabo de veure aquesta entrada a pequesymas . M'ha semblat interessant.

No es verdad” es un manifiesto pedagógico realizado por la Red IRES (Investigación y Renovación Escolar) está formada por profesorado y grupos de profesoras y profesores de todos los niveles educativos que llevan trabajando muchos años en el análisis de la realidad y la pedagogía de la escuela y en presentar alternativas que la hagan más adecuada.
Consideran que determinadas creencias sobre la escuela española que distorsionan gravemente la realidad. Consideran que no es verdad que la escuela española presente un bajo nivel por la aplicación de contenidos menores y actividades irrelevantes. Para difundir sus ideas han realizado el manifiesto “No es verdad” que recoge firmas en su apoyo.
El primer punto de manifiesto señala que no es verdad que en la escuela española actual predomine un modelo de enseñanza diferente al tradicional. Todo lo contrario, sigue predominando un sistema de enseñanza vertical, que transmite contenidos muchas veces inconexos y desfasados o irrelevantes. El aprendizaje es mecánico y repetitivo, siendo la capacidad de repetición el principal elemento de evaluación. Los niños además se ven sobrecargados de tareas después de clase y, como nos pasaba a los padres, apenas retienen contenidos más allá del exámen, porque en el fondo no comprenden ni asimilan vivencialmente lo que se supone que deben aprender.
La LOGSE se ha considerado culpable del fracaso del sistema educativo español pero, de hecho, apenas se implantó de forma real en las aulas, porque el cambio necesario para asimilar un nuevo concepto de escuela necesita cambios sociales y culturales que nunca llegaron.
También consideran falso que el nivel de exigencia actual sea menor, sino todo lo contrario. Como madre me he dado cuenta que los contenidos que se exigen son mayores que en mi infancia y que se han adelantado las edades en las que se supone deben adquirirlos, sin razones de peso y con un resultado fatal. El nivel quizá sea más bajo, pero porque los alumnos repiten sin entender los contenidos, desvelando el profundo fracaso de la enseñanza transmisiva. Olvidan lo que estudian porque nunca lo aprendieron en realidad. No hay aprendizaje duradero ni de calidad. Tampoco lo había cuando yo era niña en la mayoría de los casos, si hubiese sucedido hoy no habría olvidado casi todo lo que aprendí en el colegio.
El fracaso escolar, por tanto, no se explica por que los niveles de exigencia bajen, ni por que la escolarización se extienda a más estudiantes y durante más tiempo, sino por que el modelo educativo vigente hace tiempo que ha caducado.
Tambien defienden que no es verdad que los alumnos y alumnas de ahora sean peores que los de antes. La sociedad adulta, cómplice del bombardeo consumista y de un ritmo de vida en el que no hay tiempo para los niños, es el verdadero responsable de las carencias de los menores. Y además hay que resaltar que aunque hay enormes problemas de convivencia en las aulas, el acoso escolar siempre ha existido y si ahora es mayor los culpables somos los adultos y el sistema social, no los niños.
Tampoco es verdad que los docentes españoles tengan un exceso de formación pedagógica y un déficit de formación en contenidos. Yo he sido profesora de Historia brevemente, pero tengo toda la titulación necesaria para serlo. Durante la carrera no dedicamos a la pedagogía ninguna hora siquiera y el curso de adaptación pedagógica posterior fue un chiste de dos meses. ¿De verdad se supone que dispongo de las herramientas necesarias para evaluar, enseñar, organizar recursos y diseñar actividades? No, no es cierto. Los profesores que preparan una oposición aumentan, sin duda, la profundización en estas materias, pero sin duda, y vistos los resultados, son insuficientes.
Hay una carencia enorme de formación pedagógica y práctica. Un maestro o un profesor de secundaria apenas realizan actividades prácticas antes de ser designados como profesores de los niños. ¿Y si pasara lo mismo con un médico? Sería intolerable. Por tanto, a pesar de la vocación y el esfuerzo, la realidad termina imponiendo los mismos métodos obsoletos de aprendizaje.
La escuela y la universidad necesitan un cambio que supere el fracasado modelo tradicional y que tampoco se base en criterios mercantilistas. Si esto sucediera y se buscase inspiración en los modelos pedagógicos más modernos posiblemente la situación mejorase. Mi impresión sobre el manifiesto, que podeís leer completo en los enlaces, es que he encontrado quienes exponen de manera ordenada mis quejas sobre la educación en España.
Más información Red IRES, Recogida de firmas por el manifiesto “No es verdad”

desmontant una grua

2009-05-27T00:29:00.003+02:00

Aprofitem cada ocasió que ens passa pel davant. Ahir van desmontar la grua que teniem instalada al carrer de sobre, hi vem anar a veure com es fa això de desmontar una eina tan enorme. Va tenir que venir una grua inmensa que ocupava tot el carrer i un parell de camions per endur-se-la a trossos. Un operari anava amunt i avall per l'interior del "coll" de la grua descargolant els cargols i subjectant les cintes que ajudarien a enlairar el troç de peça agafat per el camió grua, un altre feia subjectava un cable d'acer en un altre tros que ja tenien estirat a terra per tal que no es mogués durant el trasllat.
Les grans peces les enlairaven, les deixaven a terra per poder-les subjectar millor i després carregar-les al camió, això ho feien uns altres dos operaris. En menys de tres hores ja no quedava ni rastre de la grua que embrutava el paissatge durant l'últim any.
Després el Jan li explicava al seu pare com havia anat tot fent veure que un bastonet era una peça de la grua i els seus dits la grua-camió.

Marta

2009-05-27T00:02:00.002+02:00

He començat el dia amb una nena

Ha passat per la perruqueria, i ha canviat molt, però no tant com ella volia

L'ha agafat el seu germà i ha acabat la feina de la perruqueria.

Ara tinc una adolescent amb pinta de rebel.

Per fi és temps de piscina

2009-05-24T09:52:00.002+02:00

Dijous a la tarda el Jan i la Joana van seguir remullantse, m'encanta l'estiu per la possibilitat que dona l'aigua, ja sigui en una piscina, en un torrent o una sencilla galleda o globus d'aigua. L'aigua sempre és diversió.
I la Marta s'hi va apuntar quan va sortir de l'escola.

El Jan segons ell nada molt, però si em guardeu un secret us diré que no es mou mai de l'escala.... Quan portem uns quants dies de piscina es deixarà afagar a coll, i mica a mica s'anirà relaxant si fa com l'any passat, però els primers dies li costa molt.

El Pere va preparar una mica d'ombra per berenar, mentres ens escalfavem al sol.

I després es van preparar una mini casa on compartir les coses en intimitat.

Al final cap volia separar-se, però eren les 8 del vespre i tocava anar a sopar. Repetirem segur.

Visita als bombers

2009-05-21T22:39:00.003+02:00

Dissabte passat vem estar amb la Sylvia i la seva familia. Ens van venir a veure al parc de bombers ja que el Pere es bomber voluntari i aquest cap de setmana li tocava guardia, reten que en diuen ells. Els nens s'ho van passar la mar de bé mirant primer les instalacions del parc , la sala de radios, l'habitació, la cuina, etc mentre pensaven....si si, i els camions quan els veurem?, i després a les cotxeres a veure els camions i sentir les explicacions que els hi donaven.

Després van poder pujar a un camió

i fer anar les mànegues ....

Després com que era prou d'hora i per fer honor a les tradicions de Gelida va tocar berenar a la Font Freda, una fonteta que està molt a prop del poble, uns 10 minuts en cotxe per dins del bosc, i per on passa un torrent on van berenar i banyar-se tot i que l'aigua era glaçada.

En una setmana el Jan ja hi ha anat tres cops a la font Freda i les tres ha acabat dins l'aigua, podeu veure'n fotos al blog de la Gemma .

I amb l'excusa de veure el parc de bombers i que els nens juguessin va cambiar de mans el material montessori de l'entrada anterior a aquesta, vem xerrar força, sobretot els pares que la fama ens l'enduem les dones però aquest dia crec que ens van guanyar.

Un bon dissabte.

material montessori

2009-05-20T00:04:00.002+02:00

Tenim nou material Montessori, tinc pendent una entrada sobre això, però avui només vull mostrar unes fotos del Jan jugant-hi. Hem ajuntat l'escala marró (que encara hem de pintar) i la torre rosa i hi hem tirat dues pilotes diferents, una pilota de golf i una bala (canica), el Jan s'ho ha passat pipa i a part de tot el que suposa el treballar amb la torre i l'escala hem descobert que en baixar les boles sonen diferent, la de golf fa un sò més greu i la bala més agut, la de golf la seguim sentint quan rodola per terra i la bala gairebé no.

Després hi ha afegit un llistó numèric utilitzant-lo com a rampa.

Això si, amb la seva vestimenta més "fashion": samarreta, banyador i botes d'anar a la neu, i encara que s'havia tret la bufanda i la gorra que duia fins 5 minuts abans de fer la foto....

i tiro perque em toca

2009-05-20T00:00:00.002+02:00

de mut a mut

2009-05-12T22:38:00.002+02:00

dimarts mut

2009-05-05T09:33:00.002+02:00

Pregunta amb resposta difícil

2009-04-20T22:02:00.002+02:00

Accepto suggeriments. Que li puc respondre a un nen de tres anys quan em pregunta: mamà perquè no cau el cel, com s'aguanta?

Fent la mona, i el dinar de divendres sant

2009-04-13T22:04:00.004+02:00

Al Jan com a tots els nens l'hi encanta col·laborar a la cuina, dijous vem fer dues mones entre els dos, pels fillols del Pere. Ell va ajudar-me a untar el motllo.

A batre la barreja d'ous, sucre i farina.

A farcir el pa de pessic.

A pintar-les amb confitura perque quedessin ven lluentes.

No s'acaba de veure bé, la foto no li fa justicia, però ens va quedar força bé, i evidentment els pollets i les plomes les va col·locar ell.

Després també vem fer un empedrat, amb bacallà, mongetes, etc. i ell tallava el bacallà, no es ben bé esqueixar, però li va ser molt més fàcil fer-ho amb ganivet.

I la trapelleria del dia.....

-On és el Jan?-vaig preguntar a la familia.

-A dit que pujava amb tu- em van respondre.

-Donçs amb mi no ha vingut- Vaig replicar

-Jan, Jaaan, on ets?. Vem cridar tots.

-On era el Jan???????

Fent-se una cresta, com la del seu germà gran, amb escuma d'afeitar.

Trobada Montessori

2009-04-12T22:57:00.003+02:00

Aquest cap de setmana hem anat a una trobada Montessori que s'ha organitzat a través del forum de crianza natural. Una mestra montessori ens ha mostrat durant dos dies un munt de material, la manera de presentar-lo als nens, com utilitzar-lo. Ha estat intensissim i tot i que evidentment només hem vist una part ínfima de totes les possibilitats hem tornat entussiasmats, de tot. La part que més ens ha frapat ha estat el vessant matemàtic, la facilitat d'ensenyar-aprendre matemàtiques i com ho compliquen a l'escola tradicional. però no ha estat la única part, la part sensorial, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, la part de la natura, història, etc. La manera bellissima en que és explicada... Trigarem dies a païr-ho tot i a interioritzar-ho.
Ha estat un dels caps de setmana dels que crec que en trauré més profit

Gaudint dels bassals

2009-04-08T10:14:00.005+02:00

Divendres vem anar a disfrutar de la muntanya i sobretot dels bassals amb la Joana i el Jan. Primer una mica de coqueteria, encara que no es vegi bé el Jan també porta una flor a l'orella com la Joana i a més una cueta d'aquelles que en diem "quiqui", al capdamunt del cap, al Jan li encanta fer-se cues.

I Després....després festa grossa, amb el que hi havia dins de cada bota hauriem pogut omplir un got. Van mullar-se de dalt a baix, i van disfrutar com només saben fer-ho els nens.

Aguila niant en directe

2009-02-26T09:21:00.001+01:00

http://www.diba.cat/parcsn/parcs/aliga.asp
Hi ha una webcam instalada en un niu d'aliga al parc del garraf, fa dos dies que ha post un ou`i es pot seguir en directe tot el procés.

Aprenent els primers números

2009-02-25T15:00:00.004+01:00

Barrejant cosetes que sento o més aviat llegeixo per aquí i per allà anem trobant la nostra manera de fer.
Intentava que el Jan parés atenció a les barres numèriques montessori i no ho aconseguia, al final col·laborant ell a pintar-les, i barrejant dues o tres coses alhora hi ha parat atenció.
Li mostro tres barres, hem començat amb l'equivalent a l'1 el 2 i el 3, i a cada fragment hi coloquem una bola, alhora que veu els números escrits en paper de vidre. Jo li mostro cada fragment i vaig enumerant-les, alhora que assenyalo cada fragment que composa la barra, per exemple a la del tres li dic 3 i alhora assenyalo 1, 2 i 3 fragments tocant cadascun amb el dit, després hi poso una boleta al damunt de cada fragment i li mostro el número en paper de vidre. Explica't sembla enrevessat, però és el que ens està funcionant ara per ara.....demà ja ho veurem.
.

Projecte Terra

2009-02-25T14:49:00.003+01:00

No se ben bé com funciona això dels projectes, però això és el que han fet avui el Jan i el seu pare, preparant el planter de tomàquets, pebrots i carbasses. Fa anys haviem tingut una miqueta d'hort que va quedar abandonat, l'any passat vem tornar a començar només amb tomaqueres i aquest any hi afegim pebrots i carbasses. Les llavors les hem guardat de l'any passat les tomaqueres i de les carbasses i pebrots que hem menjat durant l'any.

Després ha vingut ha explicar-me que no tingués pressa (jo) que trigarien molts i molts dies, perquè primer havia de néixer una planta, créixer, fer flors i després els tomàquets. Però trigarà molts dies mama....

Educar en casa según La Vanguardia

2009-02-20T10:45:00.003+01:00

La Vanguardia hoy

Un poco mas de visualización del homeschooling, los comentarios como siempre o totalmente a favor o totalmente en contra

meduses

2009-02-17T16:48:00.004+01:00

En Jan ho va elaborant tot de mica en mica, sembla que no escolti, que no hi sigui, però ell s'hi va fixant. Farà cosa d'un mes i mitg va veure la película Nemo, al cap d'uns 15 dies jugava cada dia a que era ara una anèmona, ara una medusa i jo tant aviat m'havia d'amagar com n'havia de fugir perquè em perseguia amb uns tentacles imaginaris mooooolt llargs i verinosos. Al cap de poc va veure a casa la Joana unes películes de meduses. Es veu que tot això ho ha anat digerint fins l'altre dia en que amb la pastelina va fer unes meduses, bé al final amb una miqueta d'ajuda, però el 90% són d'ell.

Pintar

2009-02-16T17:35:00.006+01:00

Mai no li ha agradat gaire dibuixar, els llapissos no li fan ni fred ni calor, però darrerament li està agafant el gust a pintar amb pinzell. Gairebé es podria dir que pinta amb relleu, i després experimenta com amb el primer dibuix , aquest tant vermell, després de posar-hi una gran capa de pintura, va estar treient-la amb una tovalloleta, creant gruixos i formes amb la pintura fins que li va semblar que estava bé.

Li agraden molt els colors intensos.

Es concentra molt

Blog d'or

2009-02-16T16:49:00.002+01:00

Estic afalagada, la Gemma m'ha enviat una manyaga. Ella que em deixa entrar a casa seva quan m'hi presento sense avisar, i sempre em té un café i unes pastes fetes per ella a punt, que m'ha introduït en aquest món dels blogs i amb la que anem descobrint blogs nous, webs i d'altres llocs on trobar recursos educatius. La manyaga li hauria d'enviar jo a ella, però com que no quedaria gaire bé miraré de passar-le a altres quatre dones:
Sylvia de Esas pequeñas cosas a la que he admirat des de fa molt i a la que he copiat moltes activitats.
Azucena de Amigos Homeschoolers per la seva feina de divulgació de l'opció de no escolaritzar a diferents forums de la xarxa.
Violeta de Atraviesa el espejo pels seus savis consells en públic i en privat.
Judit de doula companya de formació, amiga enyorada i marassa d'Unax i Tristany.

Hem de teixir xarxes de suport entre dones.

no en tenen prou amb l'horari escolar 2ª part

2009-02-10T16:20:00.002+01:00

Finalment hem tingut la reunió amb el tutor i ha canviat la intenció inicial, ja no hi haurà més examens fora d'horari escolar, vegeu aqui. No em va semblar que entengués el perque no hi estavem d'acord més aviat era una marxa enrera perque els pares i els alumnes ens haviem queixat, però el que de moment m'importa és que ja no es faran més.

Respectar els ritmes

2009-02-03T23:20:00.003+01:00

No té res a veure (o si) amb l'escola, però em ve de gust comentar-ho. Des de fa 5 dies el Jan ha abandonat els bolquers, contra tots els pronostics que deien que si no l'obligavem tindria fills i encara en duria, contra totes les suposades maneres correctes de "ensenyar" a deixar els bolquers, o sigui esperar l'estiu següent a tenir 2 anys i aprofitar la calor, no tornar-li a posar mai mes encara que porti 6 mesos fent-s'ho tot a sobre . Donçs contradient tot això ell els ha deixat quan ell s'ha sentit preparat, ha fet un parell d'experiments des de l'estiu fins ara en els quals ha anat dos o tres dies sense i sempre se'ls ha volgut tornar a posar, i per tant els hi hem tornat a posar, donçs ara s'ha sentit a punt i a dit prou, no en vull mes.
I si que té a veure amb l'escola perque, almenys aqui on visc i pel que expliquen les mares a través de forums al 95 % de les escoles de l'estat, no permeten que els nens entrin amb bolquers a l'escola, cosa que per mi és molt perniciosa pels nens. Quan parles amb especialistes tots coincideixen a dir que el control dels esfinters no és voluntari sino que és cuestió de maduresa i que és perjudicial pel nen obligar-lo a controlar quan encara no està preparat, que l'edat normal per controlar és entre els dos i els quatre anys, perque donçs sembla que tothom així escoltat només la banda baixa de la franja i obliguin als nens a controlar a partir dels dos anys, perque si un nen té gairebé 4 anys molts li diran que és un marrano i un gandul? Que no, que tant normal és als dos com als 4 i això vol dir que algun controlarà abans dels dos i estarà dins la normalitat i algun altra ho farà més tard dels 4 i també.
En fi, que en això també va bé seguir el seu ritme.

No en tenen prou amb l'horari escolar

2009-02-03T23:10:00.002+01:00

Estic indignada, avui la meva filla, fa primer d'Eso, quan ha arribat a casa gairebé a 2/4 de 9 del vespre (és l'únic dia que fa una extraescolar: ceràmica) , ens ha dit que no podia sopar de moment ja que s'havia de conectar a internet donçs tenia un exàmen. Ens l'hem mirada amb cara de no entendre res, pensant que s'havia de preparar un examen per l'endemà, però no, estaven tots els alumnes de primer convocats entre 2/9 i s/4 de 10 del vespre per fer un examen que duraria segons els hi ha dit el mestre uns 20 minuts. O sigui que avui hem sopat tots junts excepte ella, ja que havia de fer un examen a dos quarts de nou de la nit.
Evidentment hem de parlar amb el mestre, perque no entenc a que treu cap que després de passar el munt d'hores que passen a l'institut encara hagin de fer els examens via internet i fora d'horaris d'escola i a la nit.
No entenc res, el que tinc clar és que és l'últim exàmen que fa d'aquestes característiques, ja gasten prou hores a l'institut desde 2/4 de 8 del matí fins 2/4 de 6 de la tarda per a sobre fer això, i a aquestes hores del dia, quan ja estan esgotats fisicament i intelectual.

¿Matan las escuelas la creatividad?

2009-01-31T14:22:00.003+01:00

M'han enviat l'enllaç a aquest video: ¿Matan las escuelas la creatividad? http://video.google.es/videoplay?docid=-9133846744370459335&hl=es

No em permet pujar-lo, de manera que deixo l'enllaç

Feinetes que hem fet

2009-01-27T23:21:00.010+01:00

La millor feina de totes, aprendre a fer tombarelles amb la Joana.

Fent una salsa pel sopar de Cap d'Any amb els amics.

La vida és feta de colors.

La marta va col·laborar en fer el mural del temps, cada dia hi enganxem quin dia és i si està nuvol o fa sol, si la lluna és plena o està creixent, etc.

La vida segueix sent en colors.

I després de molt de temps de suggerir-li de jugar amb pinzes, un exercici Montessori, ahir sense que li digues res va fer tot un muntatge amb les pinzes, segons ell son una taula i cadires.

D'això en tenim fotos, però hem fet moltes més coses, ha començat a tenir equilibri amb una bicicleta sense pedals, ha començat a fer joc imaginatiu, a construir coses amb peces ja no es limita a amuntegar-les, bé alguna vegada encara ho fa, però cada cop va jugant més estructuradament i amb més imaginació. Hem fet rosquilles, plastilina, pintura, ens hem transformat en anèmones, meduses, lleons, formigues, cada dia despertem sent un animal diferent, mai se qui seré l'endemà. Hem anat a veure danses, a començat a seguir el ritme picant de mans, a fixar-se en detalls que fins ara no li cridaven l'atencióm en fi, hem anat d'excursió amb la Joana i el Bernat de http://anaraprenent.blogspot.com/ , hem anat a la seva festa d'aniversari, suposo que ja heu vist la meravella de galetes que fa la Gemma, n'hi ha per llepar-se'n els dits i la vista. En fi, hem disfrutat tant com hem pogut.

Llarg silenci

2009-01-27T15:03:00.013+01:00

Bé, després d'un llarg, llargissim silenci reprenc el bloc. Sembla que per Nadal en ser vacances haguem de tenir temps de fer moltes coses i sempre queden moltes més coses per fer de les que voldriem,i n'ha sortit perjudicat el bloc.
Durant aquest mes llarg hem fet moltes coses, sempre em sembla que no hem fet res però quan repaso resulta que si que hem fet molt. Un repàs de les festes en imatges.

Aqui va descobrir que "el Tió" acabava d'arribar a casa.

I amb la seva germana li va donar la benvinguda. Aquest tió l'estimem molt a casa ja que el vem trobar pel bosc ja fa 16 anys i el Pere li va acabar de donar la fesomia.

També vem fer el pessebre.

Amb els seus germans i cosins va fer "cagar el tió"

Va donar la carta al patge Ali Bei que visita cada any l'emisora municipal.

I com sempre els reis van llegir la carta i van portar un munt de coses. segurament massa coses.

Prou xantatge als nens

2008-12-15T22:56:00.004+01:00

S'ha creat una nova pagina web http://www.hassidobueno.org/ ,l'enllaç és al titol de l'entrada, on han endegat una campanya per recollir firmes i aturar el xantatge que en aquestes dates es fa als nens amb els regals de reis.

Queridos Reyes Magos,
este año queremos haceros una petición muy especial, que si nos concedéis, puede ayudar a cambiar para siempre esta fiesta con la que celebramos vuestra llegada y ayudar a que sea de una vez lo que siempre tuvo que haber sido: la fiesta 100% mágica y 100% pura que todo niño merece, aunque sea sólo una vez al año.
Veréis, desde hace muchos años algunos papás distribuidos por todo el mundo han ido propagando el bulo de que vosotros estáis constantemente observando lo que los niños hacen para, en función de su comportamiento, traerles más o menos regalos o incluso traerles sólo carbón. Esta historia viene de tan lejos que incluso algunos papás se la creen cuando se la cuentan a sus hijos.
Y claro, de ser cierta esta historia, vosotros dejaríais de ser esos personajes tan generosos, desinteresados y admirados para convertiros en vulgares chantajistas, pues quien da algo sólo a cambio de otra cosa no está regalando nada, está haciendo chantaje.
Esta imagen de los Reyes Magos chantajistas, junto a la tensión y estrés que genera en los niños pensar que habéis estado mirándoles todo el año y que igual recordáis esos días que no hizo la cama, o esos días que no tenía ánimos para estudiar, o ese día que se despistó con otras cosas yno recogió su habitación, hace que los niños no disfruten esta fiesta como deberían, ya que el miedo y la tensión no les permite que todo sea fantasía e ilusión.
Los adultos de nuevo, con nuestro egoísmo incorregible, nos hemos apoderado con una mentira de una fiesta que es sólo para ellos con el fin de conseguir que hagan o no hagan cosas que nuestra falta de creatividad no ha conseguido que hagan o dejen de hacer de otra manera que no incluya chantajes o mentiras.
Es por eso que desde esta página pedimos a todo el mundo que firme para que esta fiesta se devuelva en su totalidad a los niños, que desaparezca de ella el chantaje y la mentira, y que ningún adulto intente nunca más aprovecharse de la fantasía e ilusión de sus hijos para modificar su comportamiento. Las firmas que depositéis en esta página servirán para apoyar tres peticiones:

1
Pedimos a SS.MM. los Reyes Magos de Oriente que a partir de este año y en todas sus apariciones públicas en televisión, radio, prensa o internet, dejen bien claro a los niños que no, que ellos no son unos cotillas ni pretenden ser el Gran Hermano, por lo que ni miran lo que hacen ni les interesa lo más mínimo, ya que ellos traen regalos por igual a todos los niños del mundo, independientemente de lo que hayan o no hayan hecho durante el año, pues ellos traen regalos, no hacen chantaje. En caso de no ser así les pedimos que en cumplimiento de la Ley de Protección de Datos de Carácter Personal envíen una carta a todos los niños informándoles de que están siendo observados y en la que deben especificar el fin con el que les espían y proporcionarles una forma de contacto para que puedan rectificar o cancelar los datos que estén recopilando sobre ellos, así como el compromiso de no cederlos a terceros, ni siquiera a Papá Noel.

2
Pedimos a SS.MM. los Reyes Magos de Oriente que a partir de este año dejen de utilizar la pregunta "¿y como te has portado este año? ¿has sido bueno?" cada vez que se encuentran con un niño, pues esto hace pensar a los niños que sus regalos pueden depender de esa respuesta.

3
Pedimos a los padres que han transmitido esta historia falsa a sus hijos que les expliquen que estaban equivocados o que les pidan disculpas si se la contaron sabiendo que era mentira, por intentar conseguir algo de ellos mintiéndoles y por intentar manipular incluso la fiesta de los niños por excelencia para sacar algún partido

A los mayores nos cuesta horrores hacer algo con nuestros hijos por el simple hecho de hacerlo, sin intentar obtener nada a cambio. Al menos en esta fiesta y por una vez al año, dejemos que así sea,

Firmado,
Elena, Jaume, sus familias al completo y...
.

Benvingut al planeta terra

2008-12-15T22:51:00.001+01:00

Ex-E.T. - video powered by Metacafe

Contradiccions

2008-12-07T15:53:00.002+01:00

Tot i que tinc molt clares les avantatges que comporta la no escolarització precoç, almenys en el sistema que tenim aqui, diferent fóra si el sistema educatiu fos un altre, alhora de dur-ho a la pràctica topo amb actituds meves i de la meva parella d'aquelles que duem incrustades sense que ens haguem aturat a pensar el perquè d'elles.
Per mi amb tres anys el que han de fer els nens és jugar, i si tot jugant aprenen molt millor perque és un aprenentatge d'aquells que mai s'obliden, tinc molt clar, en teoría, que cada nen té unes inquietuds diferents, que pot ser que un pinti de meravella i que el de més enllà li dóni per escriure, o per fer construccions, que pot ser que no li interessi gens el perfum de les flors però en canvi li entusiasmi fer galetes. Que un té habilitat per fer tombarelles i a l'altre ni li parlis de bellugar un peu més enllà de l'altre.
Però tot i tenir això clarissim sempre hi ha el cuquet de : els altres nens a l'escola aprenen les lletres, i a botar una pilota, fixa't ja retallem amb tisores, ostres quins murals; i l'altre cuquet de: vols dir que no hauries d'instaurar un horari, vols dir que no hauries de tenir clar, que de 8 a 9 ens llevem, de 9 a 10 llegim contes, de 10 a 11 pintem, etc,etc....
LLavors si haig d'instaurar un horari rígid....no valdria més la pena que estigués a l'escola?, si instauro un horari rígid que s'en fa de la creença que el que necessiten és jugar? si instauro l'horari i toca pintar i ens ve de gust saltar a corda, em sentiré culpable de no estar pintant?
Però si anem tant per lliure resulta que passen els dies i no fem res, o així ho sembla. Perquè un dia fem molt, coses que es poden veure, però els altres 4 no hi ha res visible. Vol dir això que aquest quatre dies no hem fet res?
No sé és com un garbuix de idees, d'inquietud davant una situació nova, per un cantó tinc molt clar que és molt d'hora per establir segons quins tipus de horaris, normes, curriculums, i per una altra banda crec que hi ha certs habits que s'han d'anar agafant.....

Perdoneu la meva desvariació, és un anar pensant en veu alta.

Flowers are red

2008-11-30T23:42:00.003+01:00

Crec que acabo de trobar l'origen de l'escrit de "el curriculum ocult de les escoles", tot navegant pel blog http://grillosycanarios.blogspot.com/2008_04_01_archive.html he trobat això:

I got this from a post from one of my homeschool lists I am a member of. I had never heard this song before, but it definitely touched me. Harry Chapin is a great singer, and I love his Cats in the Cradle song as well. I’ll let you read the lyrics and judge for yourself…
*Flowers are Red**by Harry Chapin

*The little boy went first day of school
He got some crayons and started to draw
He put colors all over the paper
For colors was what he saw
And the teacher said.. What you doin' young man
I'm paintin' flowers he said
She said... It's not the time for art young man
And anyway flowers are green and red
There's a time for everything young man
And a way it should be done
You've got to show concern for everyone else
For you're not the only one

And she said...
Flowers are red young man
Green leaves are green
here's no need to see flowers any other way
Than they way they always have been seen

But the little boy said...
There are so many colors in the rainbow
So many colors in the morning sun
So many colors in the flower and I see every one

Well the teacher said.. You're sassy
There's ways that things should be
And you'll paint flowers the way they are
So repeat after me.....

Chorus

The teacher put him in a corner
She said.. It's for your own good..
And you won't come out 'til you get it right
And are responding like you should
Well finally he got lonely
Frightened thoughts filled his head
And he went up to the teacher
And this is what he said.. and he said

Flowers are red, green leaves are green
There's no need to see flowers any other way
Than the way they always have been seen

Time went by like it always does
And they moved to another town
And the little boy went to another school
And this is what he found
The teacher there was smilin'
She said...Painting should be fun
And there are so many colors in a flower
So let's use every one

But that little boy painted flowers
In neat rows of green and red
And when the teacher asked him why
This is what he said.. and he said

Flowers are red, green leaves are green
There's no need to see flowers any other way
Than the way they always have been seen.

You can hear Harry Chapin singing this song on YouTube:http://www.youtube.com/watch?v=noVC5Jt2Gu8

Curriculum oculto en la escuela

2008-11-27T09:30:00.004+01:00

Una amiga ha penjat aquest text al forum de CcC http://criarconelcorazon.org/foro/viewtopic.php?t=17908

"La escuela
Érase una vez un niño muy despierto que tenía muuuuchas ganas de empezar a ir a la escuela. Era un niño soñador, por cada rincón iba descubriendo sus sensaciones más profundas. Y, por fin, llegó el gran día. Entró en su clase, saludó a sus compañeros y se sentó en el sitio que le asignó la maestra. Entonces ésta les anunció que era hora de dibujar. El niño se sintió increíblemente feliz, pues le encantaba dibujar. Tenía tanto que mostrar al mundo... que no sabía por dónde empezar. Sacó sus pinturas y dibujó sobre el papel varios dragones de mil colores, con fuego, estrellas y magia. Cuando la maestra vio su dibujo le dijo que no podía dibujar eso, que tenía que dibujar flores. Entonces él apartó ese dibujo y comenzó a colorear flores. No le importó, las flores también le encantaban. Pero cuando la maestra vio que dibujaba flores multicolores y de mil diversas formas, le dijo que sólo podía utilizar el color verde para el tallo y el blanco para los pétalos. Bien, entonces él apartó la hoja y en una nueva dibujó una margarita. Frunció el ceño, pero aun así le pareció preciosa. Un buen día sus papás tuvieron que emprender la aventura migratoria y tuvo que cambiar de escuela. El primer día entró con sigilo, se acomodó en el pupitre que le invitaron a habitar y esperó con prudencia. La maestra entonces propuso a los niños hacer un dibujo. Todos se alborotaron de alegría y comenzaron sus obras de arte. Pero él se quedó a la espera, con una quietud propia de la adultez, y se entretuvo ordenando los colores con parsimonia. Cuando la maestra observó su actitud se le acercó y le preguntó la razón de su apatía, a lo que él respondió que no se trataba de apatía, sino que únicamente esperaba sus órdenes, pues no quería malgastar colores ni papel sin saber qué debía dibujar. La maestra le dijo que podía dibujar lo que quisiera. Entonces el niño se quedó pensando durante un rato y, con el rostro repleto de indiferencia, dibujó una margarita. "

Crec que jo i molts de nosaltres ens trobem reflectits en aquest text.

La implicació dels pares a l'escola

2008-11-27T09:19:00.003+01:00

Fa dos dies va apareixer a l'escola del poble un cartell amb la lletra molt gran, m'hi vaig acostar intrigada, en el cartell es demana que si us plau els pares s'apuntin al consell escolar, diu alguna cosa com ara : El teu fill mereix que t'impliquis en la seva educació. És una escola de dues linees, de P-3 fins a 6è, això vol dir que pel cap baix hi ha 350 alumnes, segurament més, i imaginant que cada alumne sigui germà d'un altre voldria dir que hi ha pel cap baix 350 pares i mares, probablement més. Es necessiten 2 pares, només dos. No crec que cap pare hi estigui interessat, jo crec que molts pares s'hi impliquen i molt, com és donçs que cap s'apunta al consell escolar?, que en principi és el qui té el poder de decisió dins l'escola. No deu ser per l'inmobilisme dins de l'aparell escolar? no deu ser que per molt que es digui que té capacitat de decisió les coses a decidir son poquisimes i irrellevants?

Trobada Montessori

2008-11-24T21:59:00.005+01:00

Dissabte vaig anar junt amb d'altres pares i mares a casa de la Noryda. Un matí molt agradable, que espero repetir aviat. Ens van obrir les portes de casa seva de bat a bat i ens va explicar com funcionava algun dels materials Montessori que útilitza, la manera de fer els tres passos, la importància de no saltar-se els passos evolutius de l'infant. El Jan va descobrir una capsa plena d'instruments musicals entre moltes d'altres coses i va disfrutar moltissim. Uns quants nens junts i en cap moment va haver-hi problemes. De moment ja tinc al pare de la criatura tallant plaques de fusta i pintant-les per fer l'abecedari en lletres de paper de vidre i llistons per fer regletes gegants.

Aqui el Jan ajudant el seu pare.

I demà un altre gran dia, venen la Joanna i la Gemma a veuren's.

HOLA

2008-11-21T00:07:00.000+01:00

Començo aquest bloc amb la idea de fer una mica de diari de tot el que anem fent amb el Jan.

El Jan ara mateix té tres anys i tot i que hauria pogut començar l'escola aquest septembre hem preferit no dur-li de moment. Crec que ara com ara necessita més de la presència de la familia que no el estar enmig d'una aula amb una mestra per 25 nens. És un nen molt àvid de coneixement com quansevol nen d'aquesta edat i la seva ànsia de coneixer el mon és més fàcil de respondre desde casa on cada pregunta troba resposta (o gairebé) que no a l'escola on una sola mestra ha de respondre la curiositat de 25 nens alhora. D'altra banda encara fa unes migdiades llarguissimes que serien del tot incompatibles amb el nefast horari escolar d'aquest pais, deu ser un dels pocs on es fa jornada partida.

Des del septembre fins ara hem fet unes quantes activitats, però no tinc interès en anar-les dient totes, de moment el que ens duem entre mans és un mural on cada dia hi enganxarem el dia que és , el mes, l'estació, quin temps fa, etc. La part que em toca fer a mi està gairebé acabada, demà li tocarà al Jan pintar sols, núvols, pluja, llunes, etc. perquè a part de la paraula escrita i quedi reflectit el que veiem per la finestra.

També estem treballant amb pasta de sal com si fos plastilina, fem trasvassaments de cigrons i llenties amb pinzes, culleres, etc, i juguem a dibuixar damunt farina de galeta.

Ens ho passem bé, d'una manera molt relaxada, disfrutant cada dia i cada moment.