Mala política

Fa tant de temps que s'ha demostrat que funciona la inmersió lingüistica, tenim al voltant tants exemples de com no funcionen altres sistemes per dominar dues llengues oficials, on es veu clarament que la llengüa forana és la que acaba excloent a la pròpia del territori, que no entenc si no és en termes de politica-exterminació, la sentencia del tribuanl suprem. Si es vol que desaparèixi una llengua, és una bona sentència, si es vol que perdurin totes dues és una pèsima sentència,
M'ha fet gràcia trobar la declaració de l'Associació Catalana d'Esperanto i l'adjunto.


Protesto kontraŭ maldemokratia verdikto
La hispana Tribunal Supremo (Supera Kortumo) per tri inter si kongruaj verdiktoj severe tordis la lingvan sistemon uzatan en la katalunaj lernejoj jam de antaŭ 30 jaroj. La leĝeco de la kataluna sistemo fontis el la "ley orgánica" (hispana leĝo laŭ rango nur sub Konstitucio) Estatut d'Autonomia de Catalunya. La kataluna sistemo pruvis dum sia vivo sian bonecon kaj estis agnoskita kiel tre rekomendinda flanke de diversaj eŭropaj instancoj. Ekzemple, ĝi kongruis kun la informo ‘Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment’ voĉdonita de la Eŭropa Parlamento la 24an de marto 2009. Pri la kataluna lingva modelo en la lernejoj, la altnivela esploro prezentita de la komisaro pri Multlingvismo Leonard Orban kadre de la Eŭropa Komisono la 27an de septembro 2007, oni diris "ĝi estas modelo sekvinda por la cetero de la landoj en Eŭropa Unio."
Por tio la Tribunal Supremo baziĝis sur freŝa, maldemokratia verdikto de la Tribunal Constitucional (Prikonstitucia Tribunalo), verdikto ŝanĝanta leĝon donitan de la Hispana Parlamento, poste referendume aprobitan de la kataluna popolo.
Kataluna Esperanto-Asocio plej energie protestas verdikton atenca kontraŭ la volo de la kataluna popolo kaj kiu endanĝerigas nian socian koherecon. Aldone, nia asocio, kohere kun ceteraj organizoj por homaj kaj lingvaj rajtoj, konsideras civitanan malobeon kiel la respondon plej demokratian.
Kataluna Esperanto-Asocio, la 24an de decembro de 2010




Protesta contra una sentència antidemocràtica
El Tribunal Suprem espanyol per mitjà de tres sentències coherents entre elles ha distorsionat severament el model lingüístic usat a les escoles catalanes des de fa 30 anys. La legitimitat del sistema català es fonamentava en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que té rang de llei orgànica. Durant la seva vigència, el sistema català va demostrar la seva validesa i era reconegut com molt recomanable per part de diverses instàncies europees. Per exemple, concordava amb l'informe ‘Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment’, votat al Parlament Europeu el 24 de març de 2009. Sobre el model lingüístic català a les escoles, a l'estudi d'alt nivell presentat pel comisari de Multilingüisme Leonard Orban en el marc de la Comissió Europea el 27 de setembre de 2007, es deia "és un model a seguir per la resta dels països de la Unió Europea."

Per tal cosa el Tribunal Suprem es basà en una recent i antidemocràtica sentència del Tribunal Constitucional, sentència que canviava una llei feta pel Parlament Espanyol i posteriorment aprovada en referèndum pel poble català.

L'Associació Catalana d'Esperanto protesta energicament contra aquesta sentència que ataca la voluntat del poble català i que posa en perill la nostra cohesió social. A més, la nostra associació, coherent amb les altres organitzacions de drets humans i lingüístics, considera la desobediència civil com la resposta més democràtica.

Associació Catalana d'Esperanto, 24 de desembre de 2010.

Benvinguda rutina

Tot i que no es ben bé així, perque la vida no està compartimentada d'aquesta manera, sento que comença un nou curs; hem gaudit molt de l'estiu, hem fet un munt de coses i no hem arribat a fer-ne tantes com voldriem; m'he deixat endur pels dies i pels moments, no he planificat gairebé res i ara sento que necessito tornar a una certa rutina, a planificar una mica més. Suposo que és la influència de tants anys de "començar l'any" al septembre.
Si miro enrere i penso en el Jan me n'adono que ha estat una primavera-estiu molt física. Ha après a anar amb bicicleta sense rodetes, a fer volar estels, comença a patinar i a interesar-se per la pilota, i ell sol ha après a nadar, més ben dit a bucejar, un parell de cops ha anat a peu des de casa fins el poble, passant pel cami del mig (a tots els agorers que deien que seria un gandul que mai caminaria perque sempre anava a la motxilla, m'alegro de decepcionar-los). Ha disfrutat moltissim amb la Diana, amb el camping, i ha començat a necessitar molt el jugar amb nens i nenes.
L'experiència amb la Marta fora de l'escola també ha estat molt positiva, i malgrat que no vem acabar tot el temari, ha arribat al septembre amb unes ganes increïbles de tornar a començar, desoprés de l'estiu més gandul de la seva vida, ja fa dies que va rumiant en com vol distribuïr-se els dies, crec que vol fer mes coses que hores té el dia; i fer quadrar-ho tot, i adonar-se que potser haurà de renunciar a alguna cosa, també és un bon aprenentatge.
Benvinguda rutina....m'encanta que hi siguis per poder trencar-te,jajaja.

Cosetes

En Jan segueix sorprenent-nos amb cosetes, que potser no son gaire importants però per mi son com petits senyals. A principis de març vem fer una sortida de cap de setmana, vem marxar el dilluns de bon matí i fins diumenge al vespres. Donçs dissabte mentres menjavem ens va comentar: Si haviem d'estar tres dies i ja en portem dos, ens en queda només un, oi?
Si això no és una resta....
Ara està tot el dia contant, vol arribar fins el 10, però es fa un embolic entre el 6 i el 8. això si, tinc el convenciment que no diu els números com una llista, sino comprenent el concepte que hi ha al darrera. I volent que li escrigui paraules: mama , això com s'escriu? i allò? aquesta lletra és la d'aquella paraula?
També està tot el dia preguntant per bons i dolents, està en un mon sense matisos, o són bons o són dolents. Costa molt introduïr-li matisos, i barrejat amb això les històries de pirates i de sarraïns pel mig, em fan suar tinta, intentar que mica en mica vegi que de bons i de dolents en som tots, segons l'estona i la situació. I que si expliquem la història segons nosaltres els sarraïns eren dolentissims, i si l'expliquem segons els sarraïns els dolentissims som nosaltres.

Escriptura

L'altra nit el Jan ens va sorprendre amb això

Tot i que no es veu clarissim si que s'insinua el seu nom a dalt JAN, i a sota un intent de lletres que no vem desxifrar. El que m'agrada és que ningú li ha dit mai que escrigui res, i que ell per pròpia iniciativa, en un moment que s'avorria es va buscar un paper i un rotulador, es va posar a escriure i ho va deixar en un racó. Vam ser nosaltres l'endemà que ens hi vem fixar i al preguntar-li què era ens va dir: "Jan i una altra paraula que he escribit"

Ahir vaig veure com el Jan feia la seva primera serie, cosa que fins ara no havia observat, i si mai ni proposava alguna, ell no la seguia. Amb els cilindres sense botó Montessori primer va fer com una torre alternant dos colors i despres alternant mides (no se ni com se li aguantava), posava una peça ampla i al damunt una estreta, al damunt una ampla i així.
Crec que jo guardava massa aquest material amb la por que el fes malbé, ja que és força car i també perque no volia que el tractés com una joquina, i m'equivocava. Es un material per jugar, que no per maltractar, i jugant jugant descobrir-hi les qualitats. Cada vegada que he volgut mostrar-li en plan "classe" Montessori ha estat un fracàs, en canvi quan l'he deixat jugar lliurement n'ha tret profit.
Amb la Marta observo que encara li costa anar una mica més enllà del que se li demana, no se com explicar-ho, si li dius fes 1 i 2, a ella no se li acut que si ho fa ràpid i a més fa 3 ja haurà acabat del tot. Es queda aturada. Ahir parlant-ne ens deia, és que si a escola anava a una altra pàgina ens renyaven. Es un exemple ximple, però no se m'acut com expressar la idea. Es com una cuirassa que l'oprimeix, fruit de tant de temps de només obeïr i no tenir iniciativa, espero que mica en mica torni a ser ella, la nena curiosa.
De tota manera les clases segueixen anant molt bé, i jo segueixo al·lucinant de la poca importància que li donen a la ortografía. Ens hi hem de posar de plè.

dimarts mut

Ja son dos els qui aprenen jugant

Després de donar-hi moltes, moltes voltes, ja son dos a casa els qui no van a escola. El Jan perque no li toca ni per edat ni per convicció dels pares, i la Marta després de 13 anys escolaritzada (des dels 10 mesos), avui fa una setmana que estudia a casa. Avui fa una setmana que varem comunicar oficialment a l'Ies que deixavem d'utilitzar els seus serveis.
La sorpresa a l'institut us la podeu imaginar, però han reaccionat força bé, ara estem a l'espera de si des de inspecció i volen ficar cullerada o no.
I tot i que hem triat els pitjors dies per començar aquesta experiència, portem un mes amb molts "maldecaps" familiars: hospitalitzats, accidents, etc., n'estem molt satisfets. La cara de la Marta i del Jan ho diuen tot, l'alegria que la Marta ha dut a casa és increïble, està eufòrica.
Aprofitem que el Jan dorm fins força tard per fer classe a primera hora, entre les 8 i les 10 fem la primera de les assignatures, fins ara sempre ens hem allargat una mica mes, però crec que quan tinguem el ritme, quan la Marta es "desacostumi" de tenir un guia permanentment amb ella, podrem acabar abans. Després fem un segon esmorçar, es desperta el Jan, endrecem una miqueta i depenen del torn del Pere fem una segona classe ara al matí o havent dinat. Sempre procurem que el Jan tingui un adult a la seva disposició per que no interrompi a la Marta, almenys aquests primers temps, tot i que avui he pogut combinar força bé la classe de la Marta i el joc del Jan, perque feia construccions i només em volia per no sentir-se sol. Crec que mica en mica els podré "acoplar" a tots dos.
La Marta i el Jan juguen de fàbula i ell està encantat, tot i que jo haig de controlarme i no tenir la temptació d'abusar de la Marta, perque es clar, es converteix en una cangur fantástica, però ella no ha de ser pas qui cuidi el Jan mentre jo faig feina.
Ara mateix som molt feliços.