Ahir vaig veure com el Jan feia la seva primera serie, cosa que fins ara no havia observat, i si mai ni proposava alguna, ell no la seguia. Amb els cilindres sense botó Montessori primer va fer com una torre alternant dos colors i despres alternant mides (no se ni com se li aguantava), posava una peça ampla i al damunt una estreta, al damunt una ampla i així.
Crec que jo guardava massa aquest material amb la por que el fes malbé, ja que és força car i també perque no volia que el tractés com una joquina, i m'equivocava. Es un material per jugar, que no per maltractar, i jugant jugant descobrir-hi les qualitats. Cada vegada que he volgut mostrar-li en plan "classe" Montessori ha estat un fracàs, en canvi quan l'he deixat jugar lliurement n'ha tret profit.
Amb la Marta observo que encara li costa anar una mica més enllà del que se li demana, no se com explicar-ho, si li dius fes 1 i 2, a ella no se li acut que si ho fa ràpid i a més fa 3 ja haurà acabat del tot. Es queda aturada. Ahir parlant-ne ens deia, és que si a escola anava a una altra pàgina ens renyaven. Es un exemple ximple, però no se m'acut com expressar la idea. Es com una cuirassa que l'oprimeix, fruit de tant de temps de només obeïr i no tenir iniciativa, espero que mica en mica torni a ser ella, la nena curiosa.
De tota manera les clases segueixen anant molt bé, i jo segueixo al·lucinant de la poca importància que li donen a la ortografía. Ens hi hem de posar de plè.

dimarts mut

Ja son dos els qui aprenen jugant

Després de donar-hi moltes, moltes voltes, ja son dos a casa els qui no van a escola. El Jan perque no li toca ni per edat ni per convicció dels pares, i la Marta després de 13 anys escolaritzada (des dels 10 mesos), avui fa una setmana que estudia a casa. Avui fa una setmana que varem comunicar oficialment a l'Ies que deixavem d'utilitzar els seus serveis.
La sorpresa a l'institut us la podeu imaginar, però han reaccionat força bé, ara estem a l'espera de si des de inspecció i volen ficar cullerada o no.
I tot i que hem triat els pitjors dies per començar aquesta experiència, portem un mes amb molts "maldecaps" familiars: hospitalitzats, accidents, etc., n'estem molt satisfets. La cara de la Marta i del Jan ho diuen tot, l'alegria que la Marta ha dut a casa és increïble, està eufòrica.
Aprofitem que el Jan dorm fins força tard per fer classe a primera hora, entre les 8 i les 10 fem la primera de les assignatures, fins ara sempre ens hem allargat una mica mes, però crec que quan tinguem el ritme, quan la Marta es "desacostumi" de tenir un guia permanentment amb ella, podrem acabar abans. Després fem un segon esmorçar, es desperta el Jan, endrecem una miqueta i depenen del torn del Pere fem una segona classe ara al matí o havent dinat. Sempre procurem que el Jan tingui un adult a la seva disposició per que no interrompi a la Marta, almenys aquests primers temps, tot i que avui he pogut combinar força bé la classe de la Marta i el joc del Jan, perque feia construccions i només em volia per no sentir-se sol. Crec que mica en mica els podré "acoplar" a tots dos.
La Marta i el Jan juguen de fàbula i ell està encantat, tot i que jo haig de controlarme i no tenir la temptació d'abusar de la Marta, perque es clar, es converteix en una cangur fantástica, però ella no ha de ser pas qui cuidi el Jan mentre jo faig feina.
Ara mateix som molt feliços.