Mala política

Fa tant de temps que s'ha demostrat que funciona la inmersió lingüistica, tenim al voltant tants exemples de com no funcionen altres sistemes per dominar dues llengues oficials, on es veu clarament que la llengüa forana és la que acaba excloent a la pròpia del territori, que no entenc si no és en termes de politica-exterminació, la sentencia del tribuanl suprem. Si es vol que desaparèixi una llengua, és una bona sentència, si es vol que perdurin totes dues és una pèsima sentència,
M'ha fet gràcia trobar la declaració de l'Associació Catalana d'Esperanto i l'adjunto.


Protesto kontraŭ maldemokratia verdikto
La hispana Tribunal Supremo (Supera Kortumo) per tri inter si kongruaj verdiktoj severe tordis la lingvan sistemon uzatan en la katalunaj lernejoj jam de antaŭ 30 jaroj. La leĝeco de la kataluna sistemo fontis el la "ley orgánica" (hispana leĝo laŭ rango nur sub Konstitucio) Estatut d'Autonomia de Catalunya. La kataluna sistemo pruvis dum sia vivo sian bonecon kaj estis agnoskita kiel tre rekomendinda flanke de diversaj eŭropaj instancoj. Ekzemple, ĝi kongruis kun la informo ‘Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment’ voĉdonita de la Eŭropa Parlamento la 24an de marto 2009. Pri la kataluna lingva modelo en la lernejoj, la altnivela esploro prezentita de la komisaro pri Multlingvismo Leonard Orban kadre de la Eŭropa Komisono la 27an de septembro 2007, oni diris "ĝi estas modelo sekvinda por la cetero de la landoj en Eŭropa Unio."
Por tio la Tribunal Supremo baziĝis sur freŝa, maldemokratia verdikto de la Tribunal Constitucional (Prikonstitucia Tribunalo), verdikto ŝanĝanta leĝon donitan de la Hispana Parlamento, poste referendume aprobitan de la kataluna popolo.
Kataluna Esperanto-Asocio plej energie protestas verdikton atenca kontraŭ la volo de la kataluna popolo kaj kiu endanĝerigas nian socian koherecon. Aldone, nia asocio, kohere kun ceteraj organizoj por homaj kaj lingvaj rajtoj, konsideras civitanan malobeon kiel la respondon plej demokratian.
Kataluna Esperanto-Asocio, la 24an de decembro de 2010




Protesta contra una sentència antidemocràtica
El Tribunal Suprem espanyol per mitjà de tres sentències coherents entre elles ha distorsionat severament el model lingüístic usat a les escoles catalanes des de fa 30 anys. La legitimitat del sistema català es fonamentava en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que té rang de llei orgànica. Durant la seva vigència, el sistema català va demostrar la seva validesa i era reconegut com molt recomanable per part de diverses instàncies europees. Per exemple, concordava amb l'informe ‘Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment’, votat al Parlament Europeu el 24 de març de 2009. Sobre el model lingüístic català a les escoles, a l'estudi d'alt nivell presentat pel comisari de Multilingüisme Leonard Orban en el marc de la Comissió Europea el 27 de setembre de 2007, es deia "és un model a seguir per la resta dels països de la Unió Europea."

Per tal cosa el Tribunal Suprem es basà en una recent i antidemocràtica sentència del Tribunal Constitucional, sentència que canviava una llei feta pel Parlament Espanyol i posteriorment aprovada en referèndum pel poble català.

L'Associació Catalana d'Esperanto protesta energicament contra aquesta sentència que ataca la voluntat del poble català i que posa en perill la nostra cohesió social. A més, la nostra associació, coherent amb les altres organitzacions de drets humans i lingüístics, considera la desobediència civil com la resposta més democràtica.

Associació Catalana d'Esperanto, 24 de desembre de 2010.

Benvinguda rutina

Tot i que no es ben bé així, perque la vida no està compartimentada d'aquesta manera, sento que comença un nou curs; hem gaudit molt de l'estiu, hem fet un munt de coses i no hem arribat a fer-ne tantes com voldriem; m'he deixat endur pels dies i pels moments, no he planificat gairebé res i ara sento que necessito tornar a una certa rutina, a planificar una mica més. Suposo que és la influència de tants anys de "començar l'any" al septembre.
Si miro enrere i penso en el Jan me n'adono que ha estat una primavera-estiu molt física. Ha après a anar amb bicicleta sense rodetes, a fer volar estels, comença a patinar i a interesar-se per la pilota, i ell sol ha après a nadar, més ben dit a bucejar, un parell de cops ha anat a peu des de casa fins el poble, passant pel cami del mig (a tots els agorers que deien que seria un gandul que mai caminaria perque sempre anava a la motxilla, m'alegro de decepcionar-los). Ha disfrutat moltissim amb la Diana, amb el camping, i ha començat a necessitar molt el jugar amb nens i nenes.
L'experiència amb la Marta fora de l'escola també ha estat molt positiva, i malgrat que no vem acabar tot el temari, ha arribat al septembre amb unes ganes increïbles de tornar a començar, desoprés de l'estiu més gandul de la seva vida, ja fa dies que va rumiant en com vol distribuïr-se els dies, crec que vol fer mes coses que hores té el dia; i fer quadrar-ho tot, i adonar-se que potser haurà de renunciar a alguna cosa, també és un bon aprenentatge.
Benvinguda rutina....m'encanta que hi siguis per poder trencar-te,jajaja.

Cosetes

En Jan segueix sorprenent-nos amb cosetes, que potser no son gaire importants però per mi son com petits senyals. A principis de març vem fer una sortida de cap de setmana, vem marxar el dilluns de bon matí i fins diumenge al vespres. Donçs dissabte mentres menjavem ens va comentar: Si haviem d'estar tres dies i ja en portem dos, ens en queda només un, oi?
Si això no és una resta....
Ara està tot el dia contant, vol arribar fins el 10, però es fa un embolic entre el 6 i el 8. això si, tinc el convenciment que no diu els números com una llista, sino comprenent el concepte que hi ha al darrera. I volent que li escrigui paraules: mama , això com s'escriu? i allò? aquesta lletra és la d'aquella paraula?
També està tot el dia preguntant per bons i dolents, està en un mon sense matisos, o són bons o són dolents. Costa molt introduïr-li matisos, i barrejat amb això les històries de pirates i de sarraïns pel mig, em fan suar tinta, intentar que mica en mica vegi que de bons i de dolents en som tots, segons l'estona i la situació. I que si expliquem la història segons nosaltres els sarraïns eren dolentissims, i si l'expliquem segons els sarraïns els dolentissims som nosaltres.

Escriptura

L'altra nit el Jan ens va sorprendre amb això

Tot i que no es veu clarissim si que s'insinua el seu nom a dalt JAN, i a sota un intent de lletres que no vem desxifrar. El que m'agrada és que ningú li ha dit mai que escrigui res, i que ell per pròpia iniciativa, en un moment que s'avorria es va buscar un paper i un rotulador, es va posar a escriure i ho va deixar en un racó. Vam ser nosaltres l'endemà que ens hi vem fixar i al preguntar-li què era ens va dir: "Jan i una altra paraula que he escribit"

Ahir vaig veure com el Jan feia la seva primera serie, cosa que fins ara no havia observat, i si mai ni proposava alguna, ell no la seguia. Amb els cilindres sense botó Montessori primer va fer com una torre alternant dos colors i despres alternant mides (no se ni com se li aguantava), posava una peça ampla i al damunt una estreta, al damunt una ampla i així.
Crec que jo guardava massa aquest material amb la por que el fes malbé, ja que és força car i també perque no volia que el tractés com una joquina, i m'equivocava. Es un material per jugar, que no per maltractar, i jugant jugant descobrir-hi les qualitats. Cada vegada que he volgut mostrar-li en plan "classe" Montessori ha estat un fracàs, en canvi quan l'he deixat jugar lliurement n'ha tret profit.
Amb la Marta observo que encara li costa anar una mica més enllà del que se li demana, no se com explicar-ho, si li dius fes 1 i 2, a ella no se li acut que si ho fa ràpid i a més fa 3 ja haurà acabat del tot. Es queda aturada. Ahir parlant-ne ens deia, és que si a escola anava a una altra pàgina ens renyaven. Es un exemple ximple, però no se m'acut com expressar la idea. Es com una cuirassa que l'oprimeix, fruit de tant de temps de només obeïr i no tenir iniciativa, espero que mica en mica torni a ser ella, la nena curiosa.
De tota manera les clases segueixen anant molt bé, i jo segueixo al·lucinant de la poca importància que li donen a la ortografía. Ens hi hem de posar de plè.

dimarts mut

Ja son dos els qui aprenen jugant

Després de donar-hi moltes, moltes voltes, ja son dos a casa els qui no van a escola. El Jan perque no li toca ni per edat ni per convicció dels pares, i la Marta després de 13 anys escolaritzada (des dels 10 mesos), avui fa una setmana que estudia a casa. Avui fa una setmana que varem comunicar oficialment a l'Ies que deixavem d'utilitzar els seus serveis.
La sorpresa a l'institut us la podeu imaginar, però han reaccionat força bé, ara estem a l'espera de si des de inspecció i volen ficar cullerada o no.
I tot i que hem triat els pitjors dies per començar aquesta experiència, portem un mes amb molts "maldecaps" familiars: hospitalitzats, accidents, etc., n'estem molt satisfets. La cara de la Marta i del Jan ho diuen tot, l'alegria que la Marta ha dut a casa és increïble, està eufòrica.
Aprofitem que el Jan dorm fins força tard per fer classe a primera hora, entre les 8 i les 10 fem la primera de les assignatures, fins ara sempre ens hem allargat una mica mes, però crec que quan tinguem el ritme, quan la Marta es "desacostumi" de tenir un guia permanentment amb ella, podrem acabar abans. Després fem un segon esmorçar, es desperta el Jan, endrecem una miqueta i depenen del torn del Pere fem una segona classe ara al matí o havent dinat. Sempre procurem que el Jan tingui un adult a la seva disposició per que no interrompi a la Marta, almenys aquests primers temps, tot i que avui he pogut combinar força bé la classe de la Marta i el joc del Jan, perque feia construccions i només em volia per no sentir-se sol. Crec que mica en mica els podré "acoplar" a tots dos.
La Marta i el Jan juguen de fàbula i ell està encantat, tot i que jo haig de controlarme i no tenir la temptació d'abusar de la Marta, perque es clar, es converteix en una cangur fantástica, però ella no ha de ser pas qui cuidi el Jan mentre jo faig feina.
Ara mateix som molt feliços.

Sobre la grip A

Ahir hem va arribar aquest video on surt una monja metge de Monserrat,Teresa Forcades, parlant de la grip A. Dura una hora, però val la pena, francament.

Reprenc el bloc

Bé, després d'unes llaaaaargues vacances blocaires ja és hora de tornar-hi. Per no estressar-me ho faré a poc a poc.
Evidentment hem fet moltes coses aquest estiu, i en tenim bastantes més al tinter, però avui només volia deixar constància del fet que avui el Jan m'ha mostrat que ja entén el concepte de la resta, i això per mi és molt important; per ell encara més és clar, però encara no puc deixar de banda la sensació de que haig de demostrar coses, suposo que m'acompanyará sempre, que hi farem.
Estavem cantant la canço de les "5 ampolles dalt de la paret" , i ell anava abaixant un dit cada vegada i contant els dits que li quedaven, tot espontani per part seva, ha sigut ell que ha començat a cantar i ell qui ha anat contant. Després abans d'anar a dormir ha volgut agafar un trencaclosques de números que té hi els ha reconstruït fins el 5 més d'una vegada.

No es verdad

Acabo de veure aquesta entrada a pequesymas . M'ha semblat interessant.

No es verdad” es un manifiesto pedagógico realizado por la Red IRES (Investigación y Renovación Escolar) está formada por profesorado y grupos de profesoras y profesores de todos los niveles educativos que llevan trabajando muchos años en el análisis de la realidad y la pedagogía de la escuela y en presentar alternativas que la hagan más adecuada.
Consideran que determinadas creencias sobre la escuela española que distorsionan gravemente la realidad. Consideran que no es verdad que la escuela española presente un bajo nivel por la aplicación de contenidos menores y actividades irrelevantes. Para difundir sus ideas han realizado el manifiesto “No es verdad” que recoge firmas en su apoyo.
El primer punto de manifiesto señala que no es verdad que en la escuela española actual predomine un modelo de enseñanza diferente al tradicional. Todo lo contrario, sigue predominando un sistema de enseñanza vertical, que transmite contenidos muchas veces inconexos y desfasados o irrelevantes. El aprendizaje es mecánico y repetitivo, siendo la capacidad de repetición el principal elemento de evaluación. Los niños además se ven sobrecargados de tareas después de clase y, como nos pasaba a los padres, apenas retienen contenidos más allá del exámen, porque en el fondo no comprenden ni asimilan vivencialmente lo que se supone que deben aprender.
La LOGSE se ha considerado culpable del fracaso del sistema educativo español pero, de hecho, apenas se implantó de forma real en las aulas, porque el cambio necesario para asimilar un nuevo concepto de escuela necesita cambios sociales y culturales que nunca llegaron.
También consideran falso que el nivel de exigencia actual sea menor, sino todo lo contrario. Como madre me he dado cuenta que los contenidos que se exigen son mayores que en mi infancia y que se han adelantado las edades en las que se supone deben adquirirlos, sin razones de peso y con un resultado fatal. El nivel quizá sea más bajo, pero porque los alumnos repiten sin entender los contenidos, desvelando el profundo fracaso de la enseñanza transmisiva. Olvidan lo que estudian porque nunca lo aprendieron en realidad. No hay aprendizaje duradero ni de calidad. Tampoco lo había cuando yo era niña en la mayoría de los casos, si hubiese sucedido hoy no habría olvidado casi todo lo que aprendí en el colegio.
El fracaso escolar, por tanto, no se explica por que los niveles de exigencia bajen, ni por que la escolarización se extienda a más estudiantes y durante más tiempo, sino por que el modelo educativo vigente hace tiempo que ha caducado.
Tambien defienden que no es verdad que los alumnos y alumnas de ahora sean peores que los de antes. La sociedad adulta, cómplice del bombardeo consumista y de un ritmo de vida en el que no hay tiempo para los niños, es el verdadero responsable de las carencias de los menores. Y además hay que resaltar que aunque hay enormes problemas de convivencia en las aulas, el acoso escolar siempre ha existido y si ahora es mayor los culpables somos los adultos y el sistema social, no los niños.
Tampoco es verdad que los docentes españoles tengan un exceso de formación pedagógica y un déficit de formación en contenidos. Yo he sido profesora de Historia brevemente, pero tengo toda la titulación necesaria para serlo. Durante la carrera no dedicamos a la pedagogía ninguna hora siquiera y el curso de adaptación pedagógica posterior fue un chiste de dos meses. ¿De verdad se supone que dispongo de las herramientas necesarias para evaluar, enseñar, organizar recursos y diseñar actividades? No, no es cierto. Los profesores que preparan una oposición aumentan, sin duda, la profundización en estas materias, pero sin duda, y vistos los resultados, son insuficientes.
Hay una carencia enorme de formación pedagógica y práctica. Un maestro o un profesor de secundaria apenas realizan actividades prácticas antes de ser designados como profesores de los niños. ¿Y si pasara lo mismo con un médico? Sería intolerable. Por tanto, a pesar de la vocación y el esfuerzo, la realidad termina imponiendo los mismos métodos obsoletos de aprendizaje.
La escuela y la universidad necesitan un cambio que supere el fracasado modelo tradicional y que tampoco se base en criterios mercantilistas. Si esto sucediera y se buscase inspiración en los modelos pedagógicos más modernos posiblemente la situación mejorase. Mi impresión sobre el manifiesto, que podeís leer completo en los enlaces, es que he encontrado quienes exponen de manera ordenada mis quejas sobre la educación en España.
Más información Red IRES, Recogida de firmas por el manifiesto “No es verdad”

desmontant una grua

Aprofitem cada ocasió que ens passa pel davant. Ahir van desmontar la grua que teniem instalada al carrer de sobre, hi vem anar a veure com es fa això de desmontar una eina tan enorme. Va tenir que venir una grua inmensa que ocupava tot el carrer i un parell de camions per endur-se-la a trossos. Un operari anava amunt i avall per l'interior del "coll" de la grua descargolant els cargols i subjectant les cintes que ajudarien a enlairar el troç de peça agafat per el camió grua, un altre feia subjectava un cable d'acer en un altre tros que ja tenien estirat a terra per tal que no es mogués durant el trasllat.
Les grans peces les enlairaven, les deixaven a terra per poder-les subjectar millor i després carregar-les al camió, això ho feien uns altres dos operaris. En menys de tres hores ja no quedava ni rastre de la grua que embrutava el paissatge durant l'últim any.
Després el Jan li explicava al seu pare com havia anat tot fent veure que un bastonet era una peça de la grua i els seus dits la grua-camió.

Marta

He començat el dia amb una nena











Ha passat per la perruqueria, i ha canviat molt, però no tant com ella volia





L'ha agafat el seu germà i ha acabat la feina de la perruqueria.




Ara tinc una adolescent amb pinta de rebel.

Per fi és temps de piscina

Dijous a la tarda el Jan i la Joana van seguir remullantse, m'encanta l'estiu per la possibilitat que dona l'aigua, ja sigui en una piscina, en un torrent o una sencilla galleda o globus d'aigua. L'aigua sempre és diversió.
I la Marta s'hi va apuntar quan va sortir de l'escola.



El Jan segons ell nada molt, però si em guardeu un secret us diré que no es mou mai de l'escala.... Quan portem uns quants dies de piscina es deixarà afagar a coll, i mica a mica s'anirà relaxant si fa com l'any passat, però els primers dies li costa molt.





El Pere va preparar una mica d'ombra per berenar, mentres ens escalfavem al sol.



I després es van preparar una mini casa on compartir les coses en intimitat.



Al final cap volia separar-se, però eren les 8 del vespre i tocava anar a sopar. Repetirem segur.

Visita als bombers

Dissabte passat vem estar amb la Sylvia i la seva familia. Ens van venir a veure al parc de bombers ja que el Pere es bomber voluntari i aquest cap de setmana li tocava guardia, reten que en diuen ells. Els nens s'ho van passar la mar de bé mirant primer les instalacions del parc , la sala de radios, l'habitació, la cuina, etc mentre pensaven....si si, i els camions quan els veurem?, i després a les cotxeres a veure els camions i sentir les explicacions que els hi donaven.

Després van poder pujar a un camió

i fer anar les mànegues ....

Després com que era prou d'hora i per fer honor a les tradicions de Gelida va tocar berenar a la Font Freda, una fonteta que està molt a prop del poble, uns 10 minuts en cotxe per dins del bosc, i per on passa un torrent on van berenar i banyar-se tot i que l'aigua era glaçada.

En una setmana el Jan ja hi ha anat tres cops a la font Freda i les tres ha acabat dins l'aigua, podeu veure'n fotos al blog de la Gemma .

I amb l'excusa de veure el parc de bombers i que els nens juguessin va cambiar de mans el material montessori de l'entrada anterior a aquesta, vem xerrar força, sobretot els pares que la fama ens l'enduem les dones però aquest dia crec que ens van guanyar.

Un bon dissabte.

material montessori

Tenim nou material Montessori, tinc pendent una entrada sobre això, però avui només vull mostrar unes fotos del Jan jugant-hi. Hem ajuntat l'escala marró (que encara hem de pintar) i la torre rosa i hi hem tirat dues pilotes diferents, una pilota de golf i una bala (canica), el Jan s'ho ha passat pipa i a part de tot el que suposa el treballar amb la torre i l'escala hem descobert que en baixar les boles sonen diferent, la de golf fa un sò més greu i la bala més agut, la de golf la seguim sentint quan rodola per terra i la bala gairebé no.



Després hi ha afegit un llistó numèric utilitzant-lo com a rampa.





Això si, amb la seva vestimenta més "fashion": samarreta, banyador i botes d'anar a la neu, i encara que s'havia tret la bufanda i la gorra que duia fins 5 minuts abans de fer la foto....

i tiro perque em toca

de mut a mut

dimarts mut

Pregunta amb resposta difícil

Accepto suggeriments. Que li puc respondre a un nen de tres anys quan em pregunta: mamà perquè no cau el cel, com s'aguanta?

Fent la mona, i el dinar de divendres sant

Al Jan com a tots els nens l'hi encanta col·laborar a la cuina, dijous vem fer dues mones entre els dos, pels fillols del Pere. Ell va ajudar-me a untar el motllo.

A batre la barreja d'ous, sucre i farina.

A farcir el pa de pessic.

A pintar-les amb confitura perque quedessin ven lluentes.

No s'acaba de veure bé, la foto no li fa justicia, però ens va quedar força bé, i evidentment els pollets i les plomes les va col·locar ell.

Després també vem fer un empedrat, amb bacallà, mongetes, etc. i ell tallava el bacallà, no es ben bé esqueixar, però li va ser molt més fàcil fer-ho amb ganivet.

I la trapelleria del dia.....

-On és el Jan?-vaig preguntar a la familia.

-A dit que pujava amb tu- em van respondre.

-Donçs amb mi no ha vingut- Vaig replicar

-Jan, Jaaan, on ets?. Vem cridar tots.

-On era el Jan???????

Fent-se una cresta, com la del seu germà gran, amb escuma d'afeitar.