Curriculum oculto en la escuela

Una amiga ha penjat aquest text al forum de CcC http://criarconelcorazon.org/foro/viewtopic.php?t=17908

"La escuela
Érase una vez un niño muy despierto que tenía muuuuchas ganas de empezar a ir a la escuela. Era un niño soñador, por cada rincón iba descubriendo sus sensaciones más profundas. Y, por fin, llegó el gran día. Entró en su clase, saludó a sus compañeros y se sentó en el sitio que le asignó la maestra. Entonces ésta les anunció que era hora de dibujar. El niño se sintió increíblemente feliz, pues le encantaba dibujar. Tenía tanto que mostrar al mundo... que no sabía por dónde empezar. Sacó sus pinturas y dibujó sobre el papel varios dragones de mil colores, con fuego, estrellas y magia. Cuando la maestra vio su dibujo le dijo que no podía dibujar eso, que tenía que dibujar flores. Entonces él apartó ese dibujo y comenzó a colorear flores. No le importó, las flores también le encantaban. Pero cuando la maestra vio que dibujaba flores multicolores y de mil diversas formas, le dijo que sólo podía utilizar el color verde para el tallo y el blanco para los pétalos. Bien, entonces él apartó la hoja y en una nueva dibujó una margarita. Frunció el ceño, pero aun así le pareció preciosa. Un buen día sus papás tuvieron que emprender la aventura migratoria y tuvo que cambiar de escuela. El primer día entró con sigilo, se acomodó en el pupitre que le invitaron a habitar y esperó con prudencia. La maestra entonces propuso a los niños hacer un dibujo. Todos se alborotaron de alegría y comenzaron sus obras de arte. Pero él se quedó a la espera, con una quietud propia de la adultez, y se entretuvo ordenando los colores con parsimonia. Cuando la maestra observó su actitud se le acercó y le preguntó la razón de su apatía, a lo que él respondió que no se trataba de apatía, sino que únicamente esperaba sus órdenes, pues no quería malgastar colores ni papel sin saber qué debía dibujar. La maestra le dijo que podía dibujar lo que quisiera. Entonces el niño se quedó pensando durante un rato y, con el rostro repleto de indiferencia, dibujó una margarita. "

Crec que jo i molts de nosaltres ens trobem reflectits en aquest text.

La implicació dels pares a l'escola

Fa dos dies va apareixer a l'escola del poble un cartell amb la lletra molt gran, m'hi vaig acostar intrigada, en el cartell es demana que si us plau els pares s'apuntin al consell escolar, diu alguna cosa com ara : El teu fill mereix que t'impliquis en la seva educació. És una escola de dues linees, de P-3 fins a 6è, això vol dir que pel cap baix hi ha 350 alumnes, segurament més, i imaginant que cada alumne sigui germà d'un altre voldria dir que hi ha pel cap baix 350 pares i mares, probablement més. Es necessiten 2 pares, només dos. No crec que cap pare hi estigui interessat, jo crec que molts pares s'hi impliquen i molt, com és donçs que cap s'apunta al consell escolar?, que en principi és el qui té el poder de decisió dins l'escola. No deu ser per l'inmobilisme dins de l'aparell escolar? no deu ser que per molt que es digui que té capacitat de decisió les coses a decidir son poquisimes i irrellevants?

Trobada Montessori

Dissabte vaig anar junt amb d'altres pares i mares a casa de la Noryda. Un matí molt agradable, que espero repetir aviat. Ens van obrir les portes de casa seva de bat a bat i ens va explicar com funcionava algun dels materials Montessori que útilitza, la manera de fer els tres passos, la importància de no saltar-se els passos evolutius de l'infant. El Jan va descobrir una capsa plena d'instruments musicals entre moltes d'altres coses i va disfrutar moltissim. Uns quants nens junts i en cap moment va haver-hi problemes. De moment ja tinc al pare de la criatura tallant plaques de fusta i pintant-les per fer l'abecedari en lletres de paper de vidre i llistons per fer regletes gegants.

Aqui el Jan ajudant el seu pare.



I demà un altre gran dia, venen la Joanna i la Gemma a veuren's.

HOLA

Començo aquest bloc amb la idea de fer una mica de diari de tot el que anem fent amb el Jan.

El Jan ara mateix té tres anys i tot i que hauria pogut començar l'escola aquest septembre hem preferit no dur-li de moment. Crec que ara com ara necessita més de la presència de la familia que no el estar enmig d'una aula amb una mestra per 25 nens. És un nen molt àvid de coneixement com quansevol nen d'aquesta edat i la seva ànsia de coneixer el mon és més fàcil de respondre desde casa on cada pregunta troba resposta (o gairebé) que no a l'escola on una sola mestra ha de respondre la curiositat de 25 nens alhora. D'altra banda encara fa unes migdiades llarguissimes que serien del tot incompatibles amb el nefast horari escolar d'aquest pais, deu ser un dels pocs on es fa jornada partida.

Des del septembre fins ara hem fet unes quantes activitats, però no tinc interès en anar-les dient totes, de moment el que ens duem entre mans és un mural on cada dia hi enganxarem el dia que és , el mes, l'estació, quin temps fa, etc. La part que em toca fer a mi està gairebé acabada, demà li tocarà al Jan pintar sols, núvols, pluja, llunes, etc. perquè a part de la paraula escrita i quedi reflectit el que veiem per la finestra.

També estem treballant amb pasta de sal com si fos plastilina, fem trasvassaments de cigrons i llenties amb pinzes, culleres, etc, i juguem a dibuixar damunt farina de galeta.

Ens ho passem bé, d'una manera molt relaxada, disfrutant cada dia i cada moment.