dijous, 26 de novembre de 2009

Ahir vaig veure com el Jan feia la seva primera serie, cosa que fins ara no havia observat, i si mai ni proposava alguna, ell no la seguia. Amb els cilindres sense botó Montessori primer va fer com una torre alternant dos colors i despres alternant mides (no se ni com se li aguantava), posava una peça ampla i al damunt una estreta, al damunt una ampla i així.
Crec que jo guardava massa aquest material amb la por que el fes malbé, ja que és força car i també perque no volia que el tractés com una joquina, i m'equivocava. Es un material per jugar, que no per maltractar, i jugant jugant descobrir-hi les qualitats. Cada vegada que he volgut mostrar-li en plan "classe" Montessori ha estat un fracàs, en canvi quan l'he deixat jugar lliurement n'ha tret profit.
Amb la Marta observo que encara li costa anar una mica més enllà del que se li demana, no se com explicar-ho, si li dius fes 1 i 2, a ella no se li acut que si ho fa ràpid i a més fa 3 ja haurà acabat del tot. Es queda aturada. Ahir parlant-ne ens deia, és que si a escola anava a una altra pàgina ens renyaven. Es un exemple ximple, però no se m'acut com expressar la idea. Es com una cuirassa que l'oprimeix, fruit de tant de temps de només obeïr i no tenir iniciativa, espero que mica en mica torni a ser ella, la nena curiosa.
De tota manera les clases segueixen anant molt bé, i jo segueixo al·lucinant de la poca importància que li donen a la ortografía. Ens hi hem de posar de plè.