diumenge, 7 de desembre de 2008

Contradiccions

Tot i que tinc molt clares les avantatges que comporta la no escolarització precoç, almenys en el sistema que tenim aqui, diferent fóra si el sistema educatiu fos un altre, alhora de dur-ho a la pràctica topo amb actituds meves i de la meva parella d'aquelles que duem incrustades sense que ens haguem aturat a pensar el perquè d'elles.
Per mi amb tres anys el que han de fer els nens és jugar, i si tot jugant aprenen molt millor perque és un aprenentatge d'aquells que mai s'obliden, tinc molt clar, en teoría, que cada nen té unes inquietuds diferents, que pot ser que un pinti de meravella i que el de més enllà li dóni per escriure, o per fer construccions, que pot ser que no li interessi gens el perfum de les flors però en canvi li entusiasmi fer galetes. Que un té habilitat per fer tombarelles i a l'altre ni li parlis de bellugar un peu més enllà de l'altre.
Però tot i tenir això clarissim sempre hi ha el cuquet de : els altres nens a l'escola aprenen les lletres, i a botar una pilota, fixa't ja retallem amb tisores, ostres quins murals; i l'altre cuquet de: vols dir que no hauries d'instaurar un horari, vols dir que no hauries de tenir clar, que de 8 a 9 ens llevem, de 9 a 10 llegim contes, de 10 a 11 pintem, etc,etc....
LLavors si haig d'instaurar un horari rígid....no valdria més la pena que estigués a l'escola?, si instauro un horari rígid que s'en fa de la creença que el que necessiten és jugar? si instauro l'horari i toca pintar i ens ve de gust saltar a corda, em sentiré culpable de no estar pintant?
Però si anem tant per lliure resulta que passen els dies i no fem res, o així ho sembla. Perquè un dia fem molt, coses que es poden veure, però els altres 4 no hi ha res visible. Vol dir això que aquest quatre dies no hem fet res?
No sé és com un garbuix de idees, d'inquietud davant una situació nova, per un cantó tinc molt clar que és molt d'hora per establir segons quins tipus de horaris, normes, curriculums, i per una altra banda crec que hi ha certs habits que s'han d'anar agafant.....

Perdoneu la meva desvariació, és un anar pensant en veu alta.