Tot i que tinc molt clares les avantatges que comporta la no escolarització precoç, almenys en el sistema que tenim aqui, diferent fóra si el sistema educatiu fos un altre, alhora de dur-ho a la pràctica topo amb actituds meves i de la meva parella d'aquelles que duem incrustades sense que ens haguem aturat a pensar el perquè d'elles.
Per mi amb tres anys el que han de fer els nens és jugar, i si tot jugant aprenen molt millor perque és un aprenentatge d'aquells que mai s'obliden, tinc molt clar, en teoría, que cada nen té unes inquietuds diferents, que pot ser que un pinti de meravella i que el de més enllà li dóni per escriure, o per fer construccions, que pot ser que no li interessi gens el perfum de les flors però en canvi li entusiasmi fer galetes. Que un té habilitat per fer tombarelles i a l'altre ni li parlis de bellugar un peu més enllà de l'altre.
Però tot i tenir això clarissim sempre hi ha el cuquet de : els altres nens a l'escola aprenen les lletres, i a botar una pilota, fixa't ja retallem amb tisores, ostres quins murals; i l'altre cuquet de: vols dir que no hauries d'instaurar un horari, vols dir que no hauries de tenir clar, que de 8 a 9 ens llevem, de 9 a 10 llegim contes, de 10 a 11 pintem, etc,etc....
LLavors si haig d'instaurar un horari rígid....no valdria més la pena que estigués a l'escola?, si instauro un horari rígid que s'en fa de la creença que el que necessiten és jugar? si instauro l'horari i toca pintar i ens ve de gust saltar a corda, em sentiré culpable de no estar pintant?
Però si anem tant per lliure resulta que passen els dies i no fem res, o així ho sembla. Perquè un dia fem molt, coses que es poden veure, però els altres 4 no hi ha res visible. Vol dir això que aquest quatre dies no hem fet res?
No sé és com un garbuix de idees, d'inquietud davant una situació nova, per un cantó tinc molt clar que és molt d'hora per establir segons quins tipus de horaris, normes, curriculums, i per una altra banda crec que hi ha certs habits que s'han d'anar agafant.....
Perdoneu la meva desvariació, és un anar pensant en veu alta.
Las vacaciones sinonimo de separación:
Fa 10 mesos
6 comentaris:
Anem al mateix pas, tú i jo.
La Sandra em deia que la desescolarització és mé sun procés dels pares que no pas dels nens, i tenia tota la raó.
Viure sense horaris et dona llibertat; i la llibertat, de vegades, és vertiginosa. Però això vol dir que VIVIM, que no som peixos en una peixera ;p
Ànims!!
Tens tota la raó. Sembla que instal·lar un horari sigui fer el mateix que fan al cole. Però d'altra banda, si fas un horari que després sigui mooolt flexible, sembla que no hi hagi límits, ni autoritat (i ja estem amb el de sempre!!!) Pregunta-li a la Noryda, que em sembla que ella fa un horari, i sembla que li funciona prou bé.
Si, la llibertat ja les té aquestes coses, i com ens han acostumat de petits a no tenir llibertat, quan la tens fa mitja por.
El Jan et mostrarà que és el que necessita. Només cal deixar-lo ser. Segur que sabràs escoltar-lo. Visca la llibertat! un petó
Pasem tantes hores amb els nostres nens que és fàcil que ens sembli que no fan res (quan van a escola donem per fet que allí han fet moltes coses sigui veritat o no, no ho qüestionem massa, i les demés hores sembla que són menys importats...), que perden molt de temps, però si només durant una setmana t'apuntessis tot el que fa el Jan cada día, tot, tot, tot, et quedaries meravellada de la quantitat de coses que sí fa, però que de vegades no valorem. En realitat tot el que va fent és un conjunt d'actes que l'ajuden a estructurar en el seu cap el funcionament del món en que viu, i inclús quan et sembla que no fa res, el seu cervell està en funcionament.
De totes formes és normal tenir dubtes, i que et vagin sorgint de forma repetida, no et pensis que quan el Jan tingui 7 o 8 anys no en tindràs cap, perquè això és un procés que mai s'acaba, i els dubtes sempre t'ajuden a replantejar-te coses i a millorar.
A mi, tenir una mica de programa m'ajuda a anar orientat en el que vull fer en el temps que tinc. Pot ser que després de fer el programa no el segueixi, la decisió és meva i no hauria de ser un problema cambiar-la.
Pero si tinc l'horari i el vull seguir em puc despreocupar del que s'ha de fer. Només cal fer-ho. I això tampoc és tant dolent.
No se si us servirà amb la vostra canalla, això... jo no m'hi encaparraria massa empre que no us estresseu per culpa de la indecisió.
I pel que fa a la desescolarització, em sembla que si és important de cara als més menuts, encara ho és mes de cara als grans (institut, universitat)...
El sistema educatiu es una mer*a en tots els seus nivells i serveix més per perdre el temps i gastar calers que per altre cosa.
Però tb és cert que dona algunes pautes interessants que costa de trobar a fora...
Pel que fa als descolaritzadors 'clàssics' (Illich, Goodman...) tots van passar per l'universitat... :-?
Publica un comentari a l'entrada