Cosetes

En Jan segueix sorprenent-nos amb cosetes, que potser no son gaire importants però per mi son com petits senyals. A principis de març vem fer una sortida de cap de setmana, vem marxar el dilluns de bon matí i fins diumenge al vespres. Donçs dissabte mentres menjavem ens va comentar: Si haviem d'estar tres dies i ja en portem dos, ens en queda només un, oi?
Si això no és una resta....
Ara està tot el dia contant, vol arribar fins el 10, però es fa un embolic entre el 6 i el 8. això si, tinc el convenciment que no diu els números com una llista, sino comprenent el concepte que hi ha al darrera. I volent que li escrigui paraules: mama , això com s'escriu? i allò? aquesta lletra és la d'aquella paraula?
També està tot el dia preguntant per bons i dolents, està en un mon sense matisos, o són bons o són dolents. Costa molt introduïr-li matisos, i barrejat amb això les històries de pirates i de sarraïns pel mig, em fan suar tinta, intentar que mica en mica vegi que de bons i de dolents en som tots, segons l'estona i la situació. I que si expliquem la història segons nosaltres els sarraïns eren dolentissims, i si l'expliquem segons els sarraïns els dolentissims som nosaltres.

Escriptura

L'altra nit el Jan ens va sorprendre amb això

Tot i que no es veu clarissim si que s'insinua el seu nom a dalt JAN, i a sota un intent de lletres que no vem desxifrar. El que m'agrada és que ningú li ha dit mai que escrigui res, i que ell per pròpia iniciativa, en un moment que s'avorria es va buscar un paper i un rotulador, es va posar a escriure i ho va deixar en un racó. Vam ser nosaltres l'endemà que ens hi vem fixar i al preguntar-li què era ens va dir: "Jan i una altra paraula que he escribit"

Ahir vaig veure com el Jan feia la seva primera serie, cosa que fins ara no havia observat, i si mai ni proposava alguna, ell no la seguia. Amb els cilindres sense botó Montessori primer va fer com una torre alternant dos colors i despres alternant mides (no se ni com se li aguantava), posava una peça ampla i al damunt una estreta, al damunt una ampla i així.
Crec que jo guardava massa aquest material amb la por que el fes malbé, ja que és força car i també perque no volia que el tractés com una joquina, i m'equivocava. Es un material per jugar, que no per maltractar, i jugant jugant descobrir-hi les qualitats. Cada vegada que he volgut mostrar-li en plan "classe" Montessori ha estat un fracàs, en canvi quan l'he deixat jugar lliurement n'ha tret profit.
Amb la Marta observo que encara li costa anar una mica més enllà del que se li demana, no se com explicar-ho, si li dius fes 1 i 2, a ella no se li acut que si ho fa ràpid i a més fa 3 ja haurà acabat del tot. Es queda aturada. Ahir parlant-ne ens deia, és que si a escola anava a una altra pàgina ens renyaven. Es un exemple ximple, però no se m'acut com expressar la idea. Es com una cuirassa que l'oprimeix, fruit de tant de temps de només obeïr i no tenir iniciativa, espero que mica en mica torni a ser ella, la nena curiosa.
De tota manera les clases segueixen anant molt bé, i jo segueixo al·lucinant de la poca importància que li donen a la ortografía. Ens hi hem de posar de plè.

desmontant una grua

Aprofitem cada ocasió que ens passa pel davant. Ahir van desmontar la grua que teniem instalada al carrer de sobre, hi vem anar a veure com es fa això de desmontar una eina tan enorme. Va tenir que venir una grua inmensa que ocupava tot el carrer i un parell de camions per endur-se-la a trossos. Un operari anava amunt i avall per l'interior del "coll" de la grua descargolant els cargols i subjectant les cintes que ajudarien a enlairar el troç de peça agafat per el camió grua, un altre feia subjectava un cable d'acer en un altre tros que ja tenien estirat a terra per tal que no es mogués durant el trasllat.
Les grans peces les enlairaven, les deixaven a terra per poder-les subjectar millor i després carregar-les al camió, això ho feien uns altres dos operaris. En menys de tres hores ja no quedava ni rastre de la grua que embrutava el paissatge durant l'últim any.
Després el Jan li explicava al seu pare com havia anat tot fent veure que un bastonet era una peça de la grua i els seus dits la grua-camió.

Marta

He començat el dia amb una nena











Ha passat per la perruqueria, i ha canviat molt, però no tant com ella volia





L'ha agafat el seu germà i ha acabat la feina de la perruqueria.




Ara tinc una adolescent amb pinta de rebel.

Per fi és temps de piscina

Dijous a la tarda el Jan i la Joana van seguir remullantse, m'encanta l'estiu per la possibilitat que dona l'aigua, ja sigui en una piscina, en un torrent o una sencilla galleda o globus d'aigua. L'aigua sempre és diversió.
I la Marta s'hi va apuntar quan va sortir de l'escola.



El Jan segons ell nada molt, però si em guardeu un secret us diré que no es mou mai de l'escala.... Quan portem uns quants dies de piscina es deixarà afagar a coll, i mica a mica s'anirà relaxant si fa com l'any passat, però els primers dies li costa molt.





El Pere va preparar una mica d'ombra per berenar, mentres ens escalfavem al sol.



I després es van preparar una mini casa on compartir les coses en intimitat.



Al final cap volia separar-se, però eren les 8 del vespre i tocava anar a sopar. Repetirem segur.

Fent la mona, i el dinar de divendres sant

Al Jan com a tots els nens l'hi encanta col·laborar a la cuina, dijous vem fer dues mones entre els dos, pels fillols del Pere. Ell va ajudar-me a untar el motllo.

A batre la barreja d'ous, sucre i farina.

A farcir el pa de pessic.

A pintar-les amb confitura perque quedessin ven lluentes.

No s'acaba de veure bé, la foto no li fa justicia, però ens va quedar força bé, i evidentment els pollets i les plomes les va col·locar ell.

Després també vem fer un empedrat, amb bacallà, mongetes, etc. i ell tallava el bacallà, no es ben bé esqueixar, però li va ser molt més fàcil fer-ho amb ganivet.

I la trapelleria del dia.....

-On és el Jan?-vaig preguntar a la familia.

-A dit que pujava amb tu- em van respondre.

-Donçs amb mi no ha vingut- Vaig replicar

-Jan, Jaaan, on ets?. Vem cridar tots.

-On era el Jan???????

Fent-se una cresta, com la del seu germà gran, amb escuma d'afeitar.

Gaudint dels bassals

Divendres vem anar a disfrutar de la muntanya i sobretot dels bassals amb la Joana i el Jan. Primer una mica de coqueteria, encara que no es vegi bé el Jan també porta una flor a l'orella com la Joana i a més una cueta d'aquelles que en diem "quiqui", al capdamunt del cap, al Jan li encanta fer-se cues.

I Després....després festa grossa, amb el que hi havia dins de cada bota hauriem pogut omplir un got. Van mullar-se de dalt a baix, i van disfrutar com només saben fer-ho els nens.

meduses

En Jan ho va elaborant tot de mica en mica, sembla que no escolti, que no hi sigui, però ell s'hi va fixant. Farà cosa d'un mes i mitg va veure la película Nemo, al cap d'uns 15 dies jugava cada dia a que era ara una anèmona, ara una medusa i jo tant aviat m'havia d'amagar com n'havia de fugir perquè em perseguia amb uns tentacles imaginaris mooooolt llargs i verinosos. Al cap de poc va veure a casa la Joana unes películes de meduses. Es veu que tot això ho ha anat digerint fins l'altre dia en que amb la pastelina va fer unes meduses, bé al final amb una miqueta d'ajuda, però el 90% són d'ell.

Respectar els ritmes

No té res a veure (o si) amb l'escola, però em ve de gust comentar-ho. Des de fa 5 dies el Jan ha abandonat els bolquers, contra tots els pronostics que deien que si no l'obligavem tindria fills i encara en duria, contra totes les suposades maneres correctes de "ensenyar" a deixar els bolquers, o sigui esperar l'estiu següent a tenir 2 anys i aprofitar la calor, no tornar-li a posar mai mes encara que porti 6 mesos fent-s'ho tot a sobre . Donçs contradient tot això ell els ha deixat quan ell s'ha sentit preparat, ha fet un parell d'experiments des de l'estiu fins ara en els quals ha anat dos o tres dies sense i sempre se'ls ha volgut tornar a posar, i per tant els hi hem tornat a posar, donçs ara s'ha sentit a punt i a dit prou, no en vull mes.
I si que té a veure amb l'escola perque, almenys aqui on visc i pel que expliquen les mares a través de forums al 95 % de les escoles de l'estat, no permeten que els nens entrin amb bolquers a l'escola, cosa que per mi és molt perniciosa pels nens. Quan parles amb especialistes tots coincideixen a dir que el control dels esfinters no és voluntari sino que és cuestió de maduresa i que és perjudicial pel nen obligar-lo a controlar quan encara no està preparat, que l'edat normal per controlar és entre els dos i els quatre anys, perque donçs sembla que tothom així escoltat només la banda baixa de la franja i obliguin als nens a controlar a partir dels dos anys, perque si un nen té gairebé 4 anys molts li diran que és un marrano i un gandul? Que no, que tant normal és als dos com als 4 i això vol dir que algun controlarà abans dels dos i estarà dins la normalitat i algun altra ho farà més tard dels 4 i també.
En fi, que en això també va bé seguir el seu ritme.

Feinetes que hem fet

La millor feina de totes, aprendre a fer tombarelles amb la Joana.


Fent una salsa pel sopar de Cap d'Any amb els amics.


La vida és feta de colors.


La marta va col·laborar en fer el mural del temps, cada dia hi enganxem quin dia és i si està nuvol o fa sol, si la lluna és plena o està creixent, etc.


La vida segueix sent en colors.


I després de molt de temps de suggerir-li de jugar amb pinzes, un exercici Montessori, ahir sense que li digues res va fer tot un muntatge amb les pinzes, segons ell son una taula i cadires.

D'això en tenim fotos, però hem fet moltes més coses, ha començat a tenir equilibri amb una bicicleta sense pedals, ha començat a fer joc imaginatiu, a construir coses amb peces ja no es limita a amuntegar-les, bé alguna vegada encara ho fa, però cada cop va jugant més estructuradament i amb més imaginació. Hem fet rosquilles, plastilina, pintura, ens hem transformat en anèmones, meduses, lleons, formigues, cada dia despertem sent un animal diferent, mai se qui seré l'endemà. Hem anat a veure danses, a començat a seguir el ritme picant de mans, a fixar-se en detalls que fins ara no li cridaven l'atencióm en fi, hem anat d'excursió amb la Joana i el Bernat de http://anaraprenent.blogspot.com/ , hem anat a la seva festa d'aniversari, suposo que ja heu vist la meravella de galetes que fa la Gemma, n'hi ha per llepar-se'n els dits i la vista. En fi, hem disfrutat tant com hem pogut.

Llarg silenci

Bé, després d'un llarg, llargissim silenci reprenc el bloc. Sembla que per Nadal en ser vacances haguem de tenir temps de fer moltes coses i sempre queden moltes més coses per fer de les que voldriem,i n'ha sortit perjudicat el bloc.
Durant aquest mes llarg hem fet moltes coses, sempre em sembla que no hem fet res però quan repaso resulta que si que hem fet molt. Un repàs de les festes en imatges.


Aqui va descobrir que "el Tió" acabava d'arribar a casa.


I amb la seva germana li va donar la benvinguda. Aquest tió l'estimem molt a casa ja que el vem trobar pel bosc ja fa 16 anys i el Pere li va acabar de donar la fesomia.


També vem fer el pessebre.


Amb els seus germans i cosins va fer "cagar el tió"


Va donar la carta al patge Ali Bei que visita cada any l'emisora municipal.



I com sempre els reis van llegir la carta i van portar un munt de coses. segurament massa coses.

Trobada Montessori

Dissabte vaig anar junt amb d'altres pares i mares a casa de la Noryda. Un matí molt agradable, que espero repetir aviat. Ens van obrir les portes de casa seva de bat a bat i ens va explicar com funcionava algun dels materials Montessori que útilitza, la manera de fer els tres passos, la importància de no saltar-se els passos evolutius de l'infant. El Jan va descobrir una capsa plena d'instruments musicals entre moltes d'altres coses i va disfrutar moltissim. Uns quants nens junts i en cap moment va haver-hi problemes. De moment ja tinc al pare de la criatura tallant plaques de fusta i pintant-les per fer l'abecedari en lletres de paper de vidre i llistons per fer regletes gegants.

Aqui el Jan ajudant el seu pare.



I demà un altre gran dia, venen la Joanna i la Gemma a veuren's.