dilluns, 13 d’abril del 2009

Fent la mona, i el dinar de divendres sant

Al Jan com a tots els nens l'hi encanta col·laborar a la cuina, dijous vem fer dues mones entre els dos, pels fillols del Pere. Ell va ajudar-me a untar el motllo.




A batre la barreja d'ous, sucre i farina.



A farcir el pa de pessic.


A pintar-les amb confitura perque quedessin ven lluentes.



No s'acaba de veure bé, la foto no li fa justicia, però ens va quedar força bé, i evidentment els pollets i les plomes les va col·locar ell.


Després també vem fer un empedrat, amb bacallà, mongetes, etc. i ell tallava el bacallà, no es ben bé esqueixar, però li va ser molt més fàcil fer-ho amb ganivet.

I la trapelleria del dia.....
-On és el Jan?-vaig preguntar a la familia.
-A dit que pujava amb tu- em van respondre.
-Donçs amb mi no ha vingut- Vaig replicar
-Jan, Jaaan, on ets?. Vem cridar tots.
-On era el Jan???????





Fent-se una cresta, com la del seu germà gran, amb escuma d'afeitar.

4 comentaris:

♥ meninheira ♥ ha dit...

Qué riquiño!! se le ve tan concentrado :)

Un besiño

Sandra ha dit...

Quina bona pinta la mona! La trapelleria segur que ens fa mes gràcia a nosaltres que als que ho van haber de netejar, està maquissim.

lluïsa ha dit...

La verdad es que disfruto muchísimo Meninheira, aunque la concentración más profunda la tuvo en la última foto jajaja, que me encanta la cara de pillo que pone. Netejar el lavabo li va tocar al pare ;) jo el vaig dur a la dutxa de l'altre bany, de manera que el Jan va seguir disfrutant, primer de l'escuma i després d'un bany d'aigua calenteta que no hi havia qui el tragués.

gemma ha dit...

Sí que se'l veu amb una concentració...i quina bona pinta fa la mona!!

Què maco està...i quin bitxo esta fet. Jejeje La seva cara és un gust.