Pregunta amb resposta difícil

Accepto suggeriments. Que li puc respondre a un nen de tres anys quan em pregunta: mamà perquè no cau el cel, com s'aguanta?

Fent la mona, i el dinar de divendres sant

Al Jan com a tots els nens l'hi encanta col·laborar a la cuina, dijous vem fer dues mones entre els dos, pels fillols del Pere. Ell va ajudar-me a untar el motllo.

A batre la barreja d'ous, sucre i farina.

A farcir el pa de pessic.

A pintar-les amb confitura perque quedessin ven lluentes.

No s'acaba de veure bé, la foto no li fa justicia, però ens va quedar força bé, i evidentment els pollets i les plomes les va col·locar ell.

Després també vem fer un empedrat, amb bacallà, mongetes, etc. i ell tallava el bacallà, no es ben bé esqueixar, però li va ser molt més fàcil fer-ho amb ganivet.

I la trapelleria del dia.....

-On és el Jan?-vaig preguntar a la familia.

-A dit que pujava amb tu- em van respondre.

-Donçs amb mi no ha vingut- Vaig replicar

-Jan, Jaaan, on ets?. Vem cridar tots.

-On era el Jan???????

Fent-se una cresta, com la del seu germà gran, amb escuma d'afeitar.

Trobada Montessori

Aquest cap de setmana hem anat a una trobada Montessori que s'ha organitzat a través del forum de crianza natural. Una mestra montessori ens ha mostrat durant dos dies un munt de material, la manera de presentar-lo als nens, com utilitzar-lo. Ha estat intensissim i tot i que evidentment només hem vist una part ínfima de totes les possibilitats hem tornat entussiasmats, de tot. La part que més ens ha frapat ha estat el vessant matemàtic, la facilitat d'ensenyar-aprendre matemàtiques i com ho compliquen a l'escola tradicional. però no ha estat la única part, la part sensorial, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, la part de la natura, història, etc. La manera bellissima en que és explicada... Trigarem dies a païr-ho tot i a interioritzar-ho.
Ha estat un dels caps de setmana dels que crec que en trauré més profit

Gaudint dels bassals

Divendres vem anar a disfrutar de la muntanya i sobretot dels bassals amb la Joana i el Jan. Primer una mica de coqueteria, encara que no es vegi bé el Jan també porta una flor a l'orella com la Joana i a més una cueta d'aquelles que en diem "quiqui", al capdamunt del cap, al Jan li encanta fer-se cues.

I Després....després festa grossa, amb el que hi havia dins de cada bota hauriem pogut omplir un got. Van mullar-se de dalt a baix, i van disfrutar com només saben fer-ho els nens.